El Mag de la pilota se senta en la banqueta

La vida esportiva de Pablo Pérez ha fet un tomb important en l’últim any i mig. Li les prometia feliços després d’una primera campanya en la Segona B del futbol sala espanyol amb el Ye Faky. No obstant això, aquell dolor que solucionava amb una “crema màgica” va començar a donar-li massa problemes, fins al punt que el molestava fins i tot per a agafar el son.

Va ser llavors quan un especialista li va donar el pitjor diagnòstic possible: la seua displàsia de maluc estava en una fase tan avançada que calia passar pel quiròfan, ja quasi sense cartílag, amb el que això significava no ja per a continuar practicant esport, sinó per a gestos tan quotidians com caminar o poder dormir sense dolor. Va ser així com de la nit al dia va haver de prendre la dura decisió de penjar les botes en la seua plenitud esportiva i posar-se en mans d’un especialista, que el va operar a la fi del passat any, iniciant així un procés de recuperació que li va portar a estar quatre mesos de baixa i en els quals el seu millor aliat van ser unes crosses per a poder-se alçar del llit. Tot sense haver complit la trentena, amb tot just 29 anys i molts somnis esportius per complir.

S’apagava així la màgia d’un jugador diferencial, d’algú que en cada partit deixava el seu segell particular en una finta, en un regateig o en un gol. En els seus dies d’inspiració era un vertader mal de queixal per al saguer de torn. El seu hàbitat natural estava sent la Tercera Divisió del futbol sala espanyol, però va demostrar que podia jugar sense problemes en Segona B i molts li veien fent diableries fins i tot en una categoria superior.

Però el seu no ha sigut un adeu, sinó un fins prompte, ja que en el moment que ha recuperat la normalitat en la seua vida quotidiana, Pablo Pérez ha decidit tornar, no per a trepitjar una pista de joc, sinó per a transmetre els seus deu anys d’experiència en la categoria de bronze del futbol sala estatal.

El seu club de tota la vida, en el qual va debutar amb 18 anys, el Serelles FS, li va obrir les portes de bat a bat, primer per a formar part de la seua directiva i ja en el passat curs, per a fer-se càrrec del filial, que davant si tenia un repte majúscul, després d’estrenar-se en la categoria Preferent, l’escaló per darrere de la Tercera Divisió, després que el seu club acceptara la proposta de la Federació de cobrir una vacant en la categoria, ja que el Serelles B venia jugant en Primera Regional.

La seua estrena en una banqueta no va poder ser més encertat. Va aconseguir l’objectiu de la permanència amb un seté lloc, quan en algun moment del curs va arribar a somiar amb acabar en llocs de privilegi, després de situar-se segon de la taula. El seu major orgull en una plantilla amb jugadors tots de la nostra ciutat va ser veure que tres jugadors van debutar en el primer equip. Aqueix bon feeling que li va acompanyar durant tot el passat curs, ha portat ara a Pablo Pérez a acceptar la proposta d’ocupar la vacant deixada per Diego Arques, un dels grans entrenadors de la categoria, que ha preferit quedar-se a Alacant, prop de casa.

Debutar en la banqueta del Serelles FS de Tercera Divisió són paraules majors per a qui fins no fa molt lluïa el dorsal 10 d’aqueixa samarreta. És conscient que ho tindrà més complicat que qualsevol altre entrenador, ja que no sols haurà de posar-se seriós davant del seu germà Nando, també d’altres dos pesos pesants d’aqueixa plantilla, com són Dako i Iván Verdú, que a més són dues dels seus millors amics.

“Ho he parlat amb ells i no hi haurà problema”, confessa Pablo Pérez, la primera decisió del qual va ser repescar a Iván Verdú, que deixa el Ye Faky i tornarà a vestir-se de celeste. Serà una de les novetats d’una plantilla a la qual també s’incorporen Alejandro Puig (Contestà) i el porter Rafa i el tancament Andrés, tots dos procedents del Castalla FS. De moment, la fitxa de Mauro Verdú, màxim golejador de l’equip el passat curs, es quedarà sense cobrir, ja que per raons personals no podrà iniciar el nou exercici.

“L’objectiu –explica Pablo Pérez en parlar de la pròxima temporada– serà la permanència. No va ser fàcil, hi haurà molt nivell perquè ha baixat l’Elda, estaran dos equips d’Elx i ha pujat el Hondón. La nostra força ha d’estar en el bloc. Hi ha qualitat i molt bon grup. Són bastants anys jugant junts”.

Sabedor del que es mou en la categoria, és conscient que competir contra vertaders transatlàntics econòmics resulta complicat. “En el nostre club ningú cobra. No passa igual en equips com el Perforada on s’arriben a pagar fins a 600 euros, a Novelda cobren 300 i hi ha qui paga 100 o 200 euros. Davant aquests clubs és difícil competir, vull ser realista”, apunta Pablo Pérez, qui parla de la pilota, eixe element del joc que tantes alegries li ha donat com jugador, com un dels seus referents a l’hora de plasmar les seues idees com a tècnic. “Crec que hi ha equip per a tindre la pilota. Com a entrenador encara estic per definir. Porte poc temps. He tingut la sort de poder estar al costat de tècnics amb l’experiència de Pina i Diego Arques, dels quals he aprés bastant en poc temps. Per a mi és un repte aquesta nova etapa. No sé el que m’oferirà. Quan m’ho van proposar, vaig dir que sí de seguida. El temps ho dirà”, admet.

La pretemporada començarà el 21 d’agost. Eixa setmana, el 26, el Serelles FS té ja el seu primer amistós a Busot i el 3 de setembre a Mutxamel, tots dos equips de Preferent. Després el 6 a casa davant el Moixent i dos dies més tard a Mislata, els dos de Tercera.