El jutge haurà de determinar si va haver-hi mala praxi en Domus Vi després de finalitzar ahir el judici
Els familiars es mantenen ferms en què la direcció “no va atendre amb rigorositat les recomanacions”
Després de set vistes, el judici civil per la demanda interposada per 46 familiars, de 18 residents de Domus Vi Alcoi per les defuncions que va haver-hi en aquest geriàtric en les primeres setmanes de la pandèmia de la COVID-19, va arribar ahir a la seua fi amb l’exposició de les conclusions de totes dues parts, la demandant i la demandada –l’empresa gestora de Domus, Quavitae, i l’asseguradora, Mapfre–.
Aquestes conclusions van ser totalment contraposades. D’una banda, el dels demandants, l’advocada va defensar fermament la “falta d’organització, gestió, sobre el que ja s’havia advertit. Eixa falta de deure, de cura de persones majors al seu càrrec, i la falta de personal és el que va deslligar la gran quantitat de contagis”, arribant a afirmar que l’empresa “prioritza l’economia en lloc del tracte dels residents”, una afirmació compartida pel president de l’Associació de Familiars Afectats de les Residències Domus Vi Alcoi i Cocentaina, José Luis García, qui, en finalitzar la vista d’ahir va assenyalar: “Domus Vi portava temps anteposant l’apilament de benefici econòmic a l’atenció i cura dels usuaris. Quan van voler implementar les mesures pertinents havien arribat tard i ja no va haver-hi manera de parar la reguera de morts”.
Així mateix, la lletrada de la part demandant, va defensar la validesa dels arguments dels perits aportats: “són els únics especialistes en geriatria, els dos únics metges que van enfrontar la pandèmia dins d’un o diversos centres i són coneixedors de les necessitats”, els quals “van identificar fallades en la gestió”. “L’informe pericial estableix nexe causal entre la gestió de Quavitae i les conseqüències tràgiques”, va afegir.
Durant les vistes del passat divendres, aquest dilluns i dimarts, a les quals van acudir perits de Quavitae i de Mapfre, es va arribar a indicar que l’ocorregut es va deure a l’atzar i no a una mala praxi o per la gestió feta: “algú pot pensar que això és qüestió de sort? La mala sort va ser que aquests residents formaren part de Domus Vi Alcoi”, va recriminar la lletrada.
La part demandant va tornar a al·legar “la falta de documentació” per part dels demandats, amb “la intenció d’entorpir” el procediment i va posar l’accent en els testimoniatges dels testimonis aportats.
De la mateixa manera, va assenyalar que “la falta de personal prèvia i les sancions han quedat àmpliament acreditades” i va qüestionar que Quavitae no sol·licitara al metge de Domus Vi com a testimoni malgrat ser “una prova fonamental per a la defensa” a l’hora d’explicar o ratificar els arguments aportats.
Indicar que, els advocats dels familiars es van reafirmar a sol·licitar el pagament de les costes processals als demandats i al pagament d’una indemnització de 2’3 milions d’euros –és la quantitat prevista inicialment, encara que els advocats van instar el jutge que, en cas de considerar-la oportuna, que ell estimara la quantia estimada–. Per la part contrària, es va sol·licitar la desestimació íntegra de la demanda i la condemna de pagament de les costes a la part demandant.
> LLIJA LA NOTÍCIA COMPLETA EN L’EDICIÓ DEL DIVENDRES 11 D’OCTUBRE DE EL NOSTRE CIUTAT.