‘El juicio del agua’ és el cinqué treball de l’escriptor contestà Juan Francisco
Juan Francisco: “Vull que quan el lector l'acabe, tinga la sensació que ha aprés alguna cosa més”
L’escriptor contestà, Juan Francisco Ferrándiz, ha tret a la llum una nova novel·la després de dos anys de creació, i des del dia 4 de març està disponible en castellà i català, i en versió física, per a ebook, i fins i tot, per a audiollibre. ‘El juicio del agua’ té el segell de ‘Grijalbo’ per a la seua edició en castellà, i de ‘Rosa dels Vents’, per a la catalana, totes dues del grup Penguin. Ell mateix ens ha comptat molts més detalls d’aquest nou treball en el qual ha volgut ensenyar al lector alguns conceptes de Dret Romà, en una història plena d’intriga, misteri i fins i tot romanç.
– Has tret la teua cinquena novel·la, ‘El juicio del agua’. Quin compte aquest nou treball?
– Aquesta història ens situem a la fi del segle XII, en 1170, quan es produeix pròpiament el judici de l’aigua. Era una ordalia entre dues famílies que per a veure qui tenia la raó, submergia a dos xiquets xicotets i el que s’afonava tenia la raó i el que no la perdia. Això causa la desgràcia de la família de Robert de Tramuntana, que és el protagonista. La història realment arranca quan ell ja té 12 anys i comencem a veure les conseqüències d’aquest judici de l’aigua. Està escrita en primera persona, ja que és la seua història. Robert, viu envoltat del misteri de la seua família, que va caure en desgràcia i no sap ni per què. I realment aquesta novel·la és el recorregut vital que fa ell buscant una resposta, intentant comprendre que va passar en aqueix judici de l’aigua, el perquè de les conseqüències que li va portar a la seua família, però realment el que descobrirà és una cosa reveladora que és una altra manera de fer justícia. Això seria realment el rerefons d’aquesta novel·la, perquè en el segle XII es produeix un esdeveniment històric, encara que és poc conegut perquè va ser una revolució silenciosa sense guerres, que va ser la recuperació de l’antic Dret Romà, que és realment la justícia que tenim ara. Robert de Tramuntana viu aqueix procés, viatjarà a Barcelona, a Jaca, a Lleó, a Bolonya, i coneixerà aqueix procés en el qual nosaltres anem abandonant aqueix tipus de justícia basat en proves, en ordalies, o batalles, i passem a una justícia basada en la cerca de proves i la veritat, i donar-li a cadascun el seu, que és la definició de justícia.
– Precisament t’anava a preguntar sobre el Dret, ja que el teu eres advocat. D’aquesta manera vols explicar una mica el món del Dret a través d’una novel·la?
– Ha sigut un procés especial, perquè realment en les altres novel·les m’he centrat més en història, i he creat una novel·la històrica més a l’ús. En aquesta, encara que jo he defensat sempre que la novel·la històrica té com a funció entretenir, si que he tractat d’usar els meus coneixements perquè, per un costat, tindre una novel·la històrica, plena d’aventures, intriga, misteri, o amor, però que a més, però també vull que quan el lector l’acabe, tinga la sensació que ha aprés alguna cosa més, però no una mica més d’història, de reis, o èpoques, sinó, una mica més del món real, perquè allò que va passar llavors, aqueixa cerca, hui dia s’asseguen els seus efectes. En aquell moment es va gestar l’embrió dels Drets Humans i de les Llibertats Individuals de hui dia.
– Compagines el teu treball com a advocat i el d’escriptor?
Si, però li dedique més temps a l’escriptura, perquè a nivell personal m’aporta molt més, però, sobretot, m’ha exigit molt més. L’anterior es va publicar en 11 països, i bo, hi ha hagut que fer aqueix treball, però sense deixar mai l’advocacia, però he tirat més a la part literària.
– Com el teu mateix has explicat, les teues novel·les són molt històriques, i per a crear-les hauràs de documentar-te moltíssim i tindre una gran faena darrere per a escriure les teues històries, Com sols fer aquest treball? I més concretament, Com ho has fet per a aquest treball?
– Bé, normalment el procés sol ser del general al particular. És a dir, el general ho pots trobar en enciclopèdies o llibres d’història, però després cal aprofundir. Busque en bibliografies i acudisc a arxius, o a literatura més especialitzada. Però, en aquest cas he seguit dos camins, un el general, i un altre el de la mateixa història del Dret, que és un camp molt delimitat, i de fet és curiós perquè en els tractats d’història general ningú toca el Dret. Els historiadors solen passar per aquests temes de puntetes perquè els consideren una mica farragosos, o directament no s’atreveixen, i per això també el fer aquesta història, trobar aqueix antic Dret medieval com funcionava. He buscat en arxius les antigues lleis, els furs, les cartes de poblament, he fet un treball de documentació ardu, però, forma part de la passió d’escriure, i això crec que ho dirà qualsevol novel·lista, sobretot els que tractem novel·la històrica, que potser ens tenim documentar una mica més. Tots diran que és un viatge emocionant, un descobriment, que una idea et porta a una altra, vas trobant pistes, referències, personatges, viatges a llocs. En el meu cas, per a aquesta novel·la he viatjat a Bolonya, a Jaca, visites aqueixos llocs on després passarà la història que la teua has imaginat. D’alguna manera és molt divertit.
– Podries destacar-nos alguna curiositat més sobre aquest treball?
– Perquè aprofitant que va ser el dia de la dona, hi ha molts personatges femenins. Concretament, una d’elles és una dona que estudia dret a Bolonya, en el segle XII, i potser sembla un anacronisme, però està inspirat en un personatge real que només 20 anys després de l’època en la qual es recrea la novel·la, estudia a Bolonya i aquesta dona arriba a fer classes en la Universitat. Serà de les primeres dones juristes, i segur que va ser la primera professora d’Universitat que es tinga notícia. Són personatges que salen en la novel·la, i això també li donen una lluentor especial, perquè et submergeixes en aqueix moment històric, i encara que pensem que aqueix món era només masculí, quan estudies veus que no és així, que també hi havia dones, llavors era important que apareguera.
– He vist que ‘El juicio del agua’ tindrà la seua versió d’audiollibre.
Si, de fet, ja ha eixit. Ha eixit simultàniament en castellà, català i en audiollibre. Ara s’estan negociant drets a l’estranger, però això ja serà més endavant.
– I, On podem trobar la versió d’àudio lliure?
– En la pàgina de Penguin Llibres que és la matriu, entres en la seua pàgina, i estan els tres formats, format lliure, format ebook i format audiollibre. També està descargable en Google Play, en Audioteca… En la mateixa pàgina et diu pàgines especialitzades on es pot descarregar.
La veritat és que han fet una bona faena, perquè està narrat per un actor de doblatge, li dona un matís a la lectura molt bo, i la veritat és que estic molt content amb el resultat. És el primer dels meus llibres que s’edita en audiollibre i no deixa de ser un xicotet triomf o fita, que m’ompli de satisfacció.
– Per què recomanaries als lectors ‘El juicio del agua’? Què té d’especial?
– És molt difícil, però el que diria és que és un tema a penes tocat en novel·la històrica. Es capbussaran en una temàtica que no és l’habitual, però he tractat i he posat tot la meua obstinació en què siga una novel·la amena. És més fàcil de seguir que unes altres que he escrit. En aquesta en estar escrita en primera persona, i ser la vida del protagonista, és molt més fàcil seguir-la, i crec que trobaran el que es busca en una novel·la: entreteniment, passar una bona estona, viatjar a l’Edat mitjana; i d’altra banda, aqueix aprenentatge, aqueix costat més vital, com hem arribat a ser, com som, com hem arribat a ser lliures, a tindre llibertat, a reconéixer el que és just i el que és injust, i traure conclusions. Els lectors que li l’han llegida em comenten que convida a continuar llegint, que costa deixar de llegir, i els ha quedat aqueixa sensació d’aprendre coses que no sabien. Amb aquesta novel·la se’ns ajuda a entendre aqueix procés en el qual la humanitat ha anat cap a una justícia més equitativa, cap a la llibertat individual de cadascun. Totes aqueixes coses que semblen que siguen sagrades i innates, algú les hi ha haver de barallar. Cada llibertat que hui tenim ha hagut de ser barallada al llarg de la història. És el primer pas d’una justícia real.
– El llibre ja el podem aconseguir en qualsevol llibreria tant en valencià com en castellà, no?
– Si, va eixir el 4 de març a Alcoi, Cocentaina, comarca, i en tota Espanya. Ha sigut una eixida general, una aposta de l’editorial, i bo, estic molt content amb el resultat del llibre, i ara són els lectors els que han de jutjar-lo. Si que m’han comentat que l’eixida ha sigut molt bona.