El judo, aqueix volgut desconegut

Hi ha esports –case del judo–que semblen habitar en les nostres ments solament quan hi ha un gran esdeveniment de la grandària d’una Olimpíada. Després desapareixen de les nostres vides i tornem a la rutina més absoluta, que en la majoria d’ocasions ens porta al denominat deporte rei patrio, que en nostre és el futbol. No obstant açò, a nivell local va deixar fa molt temps de ser un esport estacional, potser no per a mirar de tu a tu a aquells esports que es porten gran part del pastís en conte a més practicats entre els xiquets, però amb el suficient crèdit per a no sentir-se com una pràctica minoritària i solament d’uns quants.

El Judo Club Alcoi, en els seus més de cinc dècades d’existència, és un dels pocs clubs a nivell local –amb l’excepció d’Alcoyano, Alcodiam… i poc més– que ha aconseguit sobreviure al pas del temps, en part perquè ha sabut entendre el seu rol i no embarcar-se en decisions ‘grandilocuentes’ que posaren en perill la seua existència, forjant el seu prestigi a força de crear una marca pròpia i una filosofia de club que ha anat passat de pares a fills i ara, fins als néts.

Dins d’aqueixa política de no prioritzar la competició per la formació i crear hàbits esportius, el Judo Club Alcoi no té aqueix nom de prestigi a nivell competitiu que haja servit de referent –també d’espill– per a les següents generacions del club. Està el cas singular de Carol Prats, diverses vegades campiona d’Espanya, fins i tot medallista europea, però van ser assoliments conquistats quan va deixar el club per a marxar-se a València a estudiar i va seguir el seu propi camí que li va portar a forjar una carrera com judoka que li va portar a convertir-se en una de les millors de la seua generació.

En aqueix camí es troba Gaizka Porras, l’últim diamant en brut que ha produït la factoria del Judo Club Alcoi. El xaval apunta a judoka d’alta volada, fet que no ha passat desapercebut per a la Federació Espanyola, que ja li ha tirat l’ham i aquesta temporada li ha inclòs en el seu equip cadet per a disputar dues competicions del prestigi de la European Cup, celebrades en Fuengirola (Màlaga) i Coïmbra (Portugal).

La guinda a la seua extraordinària temporada va ser el subcampionat d’Espanya que va obtenir al començament de maig a Talavera de la Reina, confirmant el seu excel·lent i constant progressió, després de ser setè el primer any com a cadet i quinte el segon.

Una trajectòria que també ha cridat l’atenció dels clubs de València, que ja li han captat i el seu futur més immediat pansa per ingressar en el Centre d’Alt Rendiment amb una beca per a entrenar el pròxim curs. “Entenem que haja volgut marxar-se. Allí tindrà la possibilitat de seguir creixent i millorant esportivament. Açò ens fa pensar que alguna cosa estarem fent ben i creure en el treball que venim desenvolupant. El nostre ‘hándicap’ sempre ha sigut la marxa fora de molts judokas del club per a seguir estudiant”, explica Pau Botella, director esportiu.

Aqueixa ruptura també ha forjat la personalitat del Judo Club al llarg d’aquestes cinc dècades. Una entitat esportiva que és una de les poques a nivell local amb instal·lació pròpia i que prioritza la formació i educació dels seus alumnes per sobre de la competició. “Açò no vol dir que no ens preocupar que els nostres alumnes no isquen a competició, de fet tenim una llarga llista de campions provincial, autonòmics i nacionals, però ens mouen altres interessos perquè és complicat equiparar-se amb clubs de València o Alacant, d’on han eixit campions i medallistes olímpics i la població no té res a veure amb la qual tenim a Alcoi. Segurament si ens moguérem exclusivament per la competició, el club ja no existiria. En el moment que arribaren les vaques flaques, tot s’aniria al trast. Açò ens fa preocupar-nos d’altres branques del judo, com el vessant més lúdic o la de crear hàbits esportius. L’avantatge de ser un club amb tants anys és que són molts els que han passat per ací, ens coneixen, saben com treballem i confien en el nostre esport. Molts que van començar amb nosaltres ens han portat després els seus fills i fins als seus néts”.

Encara que també el Judo Club Alcoi té les seues raons per a traure pit i lluir orgull patrio, com el fet que els seus 180 llicències federatives li situen dins del Top 10 de la Comunitat, en concret en el lloc vuitè. A més, la pròxima temporada pot convertir-se en l’únic club de la Comunitat amb un equip júnior en la Lliga Nacional. “Damunt tots alcoians”, recalca Pau Botella. Suposaria el retorn d’Adrián Sanchis després d’un any apartat de la competició per motius d’estudi després de proclamar-se en 2017 campió d’Espanya cadet. En aqueixa formació també estarien, Gaizka Porras i Iker Gómez, vigent campió autonòmic, completant l’equip Joan Ribera i Iván Mullor.

Aquest últim curs també ha suposat per al Judo Club Alcoi la consolidació del projecte de fomentar el judo en la Zona Nord. Aquesta iniciativa va sorgir fa un any com a alternativa per a tots aquells xiquets de Primària de la barriada amb major població de la ciutat, “independentment de si són alumnes d’Arnauda, Juan XXIII, Miguel Hernández o Esclaves. Hem aconseguit reunir un grup proper a la vintena de xiquets amb classes els dimarts i els dijous a la vesprada en el Complex Eduardo Latorre”.

Al seu torn el Judo Club imparteix classes en el propi centre a xiquets de La Salle, El Romeral i Carmelites, a més enguany ha complit la seua majoria d’edat el Projecte 2.000, del com va sorgir el propi Gaizka Porras i en el qual una xifra important de xiquets s’han iniciat en un esport que segons la Unesco és el millor per a l’etapa de formació d’un xiquet. Igualment, el judo està inclòs dins del programa que difon el Centre d’*Esports a través de la Escola Poliesportiva d’Iniciació (EPI). Tota una xarxa a nivell promocional que li han situat com un dels esports dins de la fase municipal de Jocs Esportius que va veure augmentada la seua participació l’últim any, situant-se entorn dels 80 xiquets.