El goig en un pou per a l’Alcoyano

El goig en un pou per a l’Alcoyano, que després d’avançar-se per dues vegades en el marcador, ha acabat cedint un empat (2-2) en l’última jugada del partit, quan passaven cinc minuts del temps reglamentari. Un punt que en altres circumstàncies que s’haguera donat per molt bo, però que en aquesta ocasió té un sabor a una certa decepció després de tocar amb la punta dels dits la victòria a casa del líder Eldense.

L’empat en el Pepico Amat, no obstant això, trenca una ratxa de quatre eixides consecutives sense puntuar i suposa una important injecció d’autoestima de cara als dos partits seguits en el Collao enfront de La Nucia i Real Unió, en els quals l’Alcoyano ha de lligar definitivament la permanència. En qualsevol cas, malgrat aqueixa ràbia perquè s’han quedat en el camí dos punts molt necessaris, cal valorar com a positiu el punt obtingut.

Cal tindre en compte que l’Alcoyano ha viatjat a Elda amb dues importants baixes en el seu engranatge defensiu, ja que ni Álvaro Vega ni Fran Miranda han format part de la convocatòria, per la qual cosa Vicente Parras ha hagut de tirar mà a un plantejament més ofensiu de l’habitual amb els retorns de Soler i Liberto, mentre que en el tram final de partit han entrat futbolistes com Koke Sanz, Rubio, Pablo Carbonell, Akono i José Carlos, amb pocs minuts últimament.

No obstant això, els blanc-i-blaus han entrat molt bé al partit, tenint la iniciativa i llevant-li la pilota al Eldense. Aquest empenyiment inicial ha pogut traduir-se en una cosa positiva de cara al marcador, ja que en el primer quart han gaudit de dues bones ocasions, la primera als quatre minuts després d’un tret davall de Armental que ha obligat a Stamatakis, el porter de 19 anys cedit pel At. Madrid al Eldense, a emprar-se a fons i desviar a córner.

El meta blaugrana ha tornat a intervindre huit minuts després, ara a rematada de Raúl Alcaina des del pic de l’àrea, també a baix i amb la mà dreta ha manat la pilota de nou a servei de cantonada. La calor, en una vesprada molt assolellada i d’altes temperatures, he fet que l’Alcoyano guardara reserves i ha sigut a partir de llavors quan el líder ha començat a maniobrar i atalaiar en l’horitzó la porteria de Miguel Bañuz.

Només cal comptabilitzar un acostament amb un cert perill del Eldense, quasi a la mitja hora, en una bona maniobra en la frontal de Cris Montes, l’extrem ha buscat sorprendre amb un tret en rosca amb cama esquerra que ha eixit fregant el travesser. Poc més a destacar d’una primera part molt igualada, si bé és cert que els de Vicente Parras s’han manejat millor amb la pilota i han buscat amb més insistència l’àrea rival.

L’arrancada de la segona meitat feia pensar una cosa molt diferent al que després anava a succeir, ja que el *Eldense ha donat la sensació d’eixir més endollat amb dues bones ocasions, una de Soberón que ha acabat a les mans de Miguel Bañuz, però sobretot en la segona el local Clement ha perdonat un gol cantat després de rebre una passada arrere, si bé ho ha vist tan fàcil que ha disparat fluix i malament.

Seté gol de Juanan
L’ocasió que ha canviat el rumb de la trobada ha arribat en el minut 54, Agüero s’ha marcat una excel·lent jugada per banda dreta, finalment ha decidit buscar la frontal on ha aparegut Juanan, qui ha controlat amb cama esquerra i amb la dreta ha disparat ajustat al pal dret de la porteria de Stamatakis, qui no ha pogut fer res malgrat la seua estirada, pujant així el 0-1 en el marcador.

Es tracta de la setena diana del de L’Olleria, sens dubte el jugador més en forma de l’equip, que suma quatre gols en l’últim mes. No obstant això, l’alegria en les files blanc-i-blaves ha durat molt poc. Després del carrusel de canvis en els dos equips, el Eldense no ha dubtat a llançar-se a l’atac a la recerca de la igualada, han sigut uns minuts en els quals l’Alcoià s’ha vist superat pel líder i així ha arribat l’empat en el minut 72, Nieto en un tret molt similar al de Juanan ha superat l’estirada de Miguel Bañuz després de disparar des de la frontal.

Començava d’aquesta manera un nou partit o almenys aqueixa era la sensació que estava donant l’Eldense, qui s’havia ensenyorit per complet de la pilota amb moments en els quals ha arribat a tancar a l’Esportiu en la seua àrea. No obstant això, els de Vicente Parras han tingut la suficient personalitat i l’ofici per a no perdre els papers i aguantar l’estirada del líder. En una ràpida contra a dues del final, Rubio ha obert molt bé a la incorporació de Koke Sanz, que després de trepitjar el pic de l’àrea no s’ho ha pensat dues vegades i amb cama esquerra ha disparat croat.

Semblava que el 1-2 anava a ser definitiu, però quan passaven cinc minuts del temps reglamentari, en l’última acció del derbi, hi ha una sèrie de rebutges, la saga blanc-i-blava no està prou contundent a l’hora de llevar-se la pilota de damunt, li cau a Jorquera qui dispara prop del punt de penal per a fer el 2-2 definitiu.

Fitxa tècnica

Eldense: Stamatakis, Toni Abad, Carlos Hernández, Diego González, Correira, Clemente (66’ Juanto Ortuño), Ortuño (83’ Fran Carnicer), Núñez (55’ Álex Bernal), Cris Montes (66’ Jorquera), Nieto i Soberón (83’ Cristian)

Alcoyano: Miguel Bañuz, Soler, Primi, Lillo, Lobato (70’ Pablo Carbonell), Armental, Juanan, Moyita (70’ Akono), Liberto (59’ Kike Sanz), Agüero (86’ José Carlos) i Raúl Alcaina (59’ Rubio)

Árbitre: Calderiña Pavón (Catalán). Amonestó al local Fran Carnicer y a los blanquiazules Primi, Agüero, Armental y Soler.

1-0 (min. 54) Juanan. 1-1 (min. 72) Nieto. 1-2 (min. 88) Koke Sanz. 2-2 (min. 95) Jorquera.