El gimnasta Néstor Abad comença a pensar l’any olímpic de 2020

Ni Jorge Molina ni Néstor Abad, els guanyadors ‘ex aequo’ del Premi Juan Agudo Garat 2019, que reconeix al millor esportista local de l’any, van poder estar en la Gala.

El gimnasta no va voler perdre’s la participació del seu fill de 6 anys en una competició escolar que tenia lloc l’endemà en Majadahonda. “Agraïsc molt el premi, per a mi té un gran valor que a la meua ciutat reconeguen tot el treball que faig, però com a pare haguera sigut molt dur perdre’m el debut del meu fill, perquè pense en ell i a mi no m’haguera agradat que els meus pares no estigueren en un moment així”, ha argumentat l’alcoià.

Néstor Abad té previst aquesta setmana a Alemanya posar el colofó a aquest intens 2019, que va tindre el seu punt àlgid a l’octubre passat amb la disputa del Mundial de Stuttgart i la classificació per equips per a l’Olimpíada de Tòquio de l’estiu que ve. L’alcoià va liderar el retorn de la Selecció a uns Jocs després de l’absència de Riu 2016, però no va aconseguir millorar l’onzé lloc que va obtindre l’any passat a Doha en la seua primera final mundialista en el concurs complet, finalitzant en una més que meritòria vint-i-dosena posició.

“En circumstàncies normals”, ha recordat en el seu pas fugaç per la nostra ciutat, “hauria pogut aspirar a acabar entre els dotze millors, però va ser una setmana complicada, en el moment que em van dir que la meua filla estava a punt de nàixer abans d’eixir a disputar la final, vaig sentir que el meu cap estava en un altre lloc i dins del meu hi havia una lluita interna per tot el que m’estava succeint. Així i tot, no vaig competir malament, vaig tindre una caiguda que en circumstàncies normals segurament no l’haguera tinguda, però psicològicament no estava en les millors condicions, em trobava molt dispers”.

OBJECTIU COMPLIT
No obstant això, encara que a nivell individual no va poder brillar tot el que s’esperava, com a equip va eixir molt satisfet del seu pas pel Mundial de Stuttgart. “Era la prioritat aquesta temporada, tornar com a equip a una Olimpíada. Complit aqueix objectiu, tota la resta era secundari. A més, el camí fins a arribar a aqueixa classificació va ser molt gratificant, es va treballar molt en equip i l’ambient en tot moment va ser excel·lent. Feia temps que no s’entrenava de la manera que ho hem fet tots junts per un objectiu comú”.

2020 serà any olímpic, l’any amb què somia tot gimnasta d’elit. Néstor Abad no és una excepció, i encara que encara queden molts mesos per davant per a la seua segona cita olímpica, reconeix que de reüll comencen a vindre-li molts pensaments. Desembre ho emprarà per a descansar i gener serà un mes de tornada al treball, per a febrer començar amb les primeres competicions a nivell internacional. A Espanya només disputarà el Campionat d’Espanya. “Vull treballar a poc a poc, millorar en alguns aspectes, conscient que els xicotets detalls són els que moltes vegades acaben marcant la diferència”, assegura.

Plantar-se en una final olímpica està entre els seus objectius, però no descarta que qualsevol cosa puga succeir en la cita més important de l’esport mundial cada quatre anys. “Tinc la il·lusió de fer una cosa gran, tot dependrà de com arribe a aqueix moment. Si la salut em respecta, no descarte res. Ara mateix no pense ni en finals, ni en medalles, per descomptat. Només a fer una gimnàstica sòlida i enlluernadora, poder explotar tot el meu potencial i tractar de fer-ho tan bé com siga possible”.

Foto: Néstor Abad, en el centre de la imatge, aquesta setmana junt Nico Terol, Juli i Rafa Valls | ALDEMAR