El fisioculturismo com a estil de vida

Sandra Moreno Sempere va aconseguir la quarta plaça de la seua categoria a l’Olympia Amateur Spain 2021 celebrat el passat cap de setmana en el VB Spaces d’Alacant, un lloc molt meritori si es té en compte la gran concurrència de participants procedents d’altres països europeus, en els quals el nivell és elevadíssim. Aquesta classificació li acosta a poder accedir al carnet de professional en el món del *fisicoculturismo i el fitness. La banyerense confiava a poder aconseguir un bon resultat després d’haver guanyat en les convocatòries en les quals havia participat en les últimes setmanes: la Copa València de IFBB, celebrada també a Alacant, i en l’hèrcules Cup, que va tindre lloc en Cabra (Còrdova).
Moreno va haver de competir juntament amb altres atletes que, com ella, perseguien l’objectiu d’aconseguir l’anhelada targeta professional que atorga la IFBB Pro League, una experiència que, amb 21 anys d’edat, afrontava amb il·lusió i amb la sensació de poder realitzar un bon paper.
Aquesta jove ha fet de la pràctica del fisicoculturismo una manera de vida. Segons assegura, exercir aquesta disciplina li ha fet trobar una manera per a “superar-se a si mateixa” i arribar a saber les possibilitats que pot arribar a tindre. Dedicada a aquestes rutines des de fa tres anys comença a gaudir del seu lliurament. “Quan vaig començar a entrenar mancava d’una mentalitat competitiva. Vaig descobrir que el fitness podia ser una “manera de vida”, una cosa molt diferent al que havia conegut fins a aqueix moment. En poc temps vaig poder comprovar que m’aportava moltes coses. Era com una teràpia, un mecanisme que ajudava a relaxar-me, alguna cosa que feia que em trobara molt millor. Durant la quarantena vaig descobrir que podia aprofitar el meu estat físic per a poder dedicar-me a la competició, alguna cosa que no m’havia plantejat en cap moment. Va ser com una “revelació”, com una crida que poguera impulsar-me a créixer més i a lluitar per a aconseguir sobrepassar els meus propis límits sense necessitat d’aconseguir una medalla per a sentir-me bé. El fet de poder pujar cada vegada un escaló m’és més que suficient”.
Sandra s’exercita en l’actualitat en el gimnàs Ben Gym d’Alcoi, però ho ha fet també en altres centres esportius radicats en diferents poblacions. La seua rutina és molt específica i està totalment pautada pel seu entrenador personal, José Antonio Ruiz. “Les sessions es desenvolupen en el gimnàs al llarg de cinc dies a la setmana i es prolonguen per espai d’entre hora i hora i mitja. A això cal sumar exercicis cardiovasculars que convé realitzar tots els dies després d’alçar-se. Els exercicis a casa són secundaris i poden ajudar-te al fet que l’organisme romanga ‘actiu’ i que no arribe a ‘relaxar-se’, però el treball en un centre especialitzat és fonamental. A tot això cal afegir conductes estrictes en l’alimentació, un dels pilars base per a poder desembolicar-se en el món del fitness”
De fet l’aspecte nutritiu és fonamental. “Has d’oblidar-te dels dolços, de la brioixeria i dels fregits. Tampoc són compatibles els ultraprocesados, els sucres refinats o els carbohidrats simples, és a dir, la qual cosa normalment mengem si no tenim en compte aquestes restriccions. Això representa un gran sacrifici i molta força de voluntat. De fet resulta complicat en l’àmbit social. Molts restaurants no s’adapten a aquests cànons i en més d’una ocasió ha sigut convenient emportar-se els aliments en el taper per a evitar els menjars que solen servir-se en aquests establiments”.
Sandra ha estat participant fins ara en campionats d’àmbit regional però aspira a aconseguir el carnet “pro” que li permetria ser professional en aquesta matèria, la qual cosa li obriria les portes a competir en l’àmbit internacional. “Els tornejos regionals no tenen compensació però amb el carnet professional tens opcions a tindre patrocinadors que retribuïsquen el teu treball. En aquest nivell pots ser imatge de productes de suplementació alimentosa, de roba esportiva, pots ser model esportiva o fins i tot donar imatge a determinats articles”.
Reconeix que li agradaria poder arribar a aqueix àmbit però mentrestant ha estat preparant-se per a obtindre diferents titulacions com la d’entrenadora personal, nutrició esportiva, teràpies alternatives, tot això compaginat amb treballs eventuals. Els seus estudis sobre nutrició, on està especialitzada en rebosteria, li han portat també a tractar de versionar receptes de coneguts dolços per a intentar convertir-los en productes més saludables amb valors calòrics més reduïts sense que perden la seua aparença i sabor de manera que puguen ser presos “sense remordiment”.