El despertar de l’esport femení amb l’ascens de les Esclaves de bàsquet

Aquella gesta, sense la repercussió que mereixia per la seua transcendència i pel que va suposar en aquell moment, va succeir un 3 de maig de 1970, en plena ressaca després de les festes de Moros i Cristians d’aquell any. De la mateixa manera que en la memòria de molts afeccionats locals va quedar gravada l’època daurada del Sant Ferran i encara és recordada per molts, l’aconseguit per les Esclaves va passar més desapercebut, si bé a diferència de l’aconseguit pel Sant Ferran, les Esclaves va aconseguir deixar petjada i va marcar un camí i l’exemple d’aquelles jugadores el van seguir unes altres de futures generacions, com demostra que el bàsquet femení continua sent un dels motors del nostre esport en l’actualitat.

Les Esclaves va desaparéixer i el seu testimoni el va recollir el NB Alcoi, que continua mantenint la flama de tornar algun dia a l’elit del seu esport. Mentre torna a succeir, va haver-hi una primera vegada i les encarregades de posar els fonaments d’aquella gesta van ser les components les Esclaves de la temporada 69/70, després d’un curs intens i que van saldar sense cedir ni una sola derrota, la qual cosa es diu prompte i demostra la qualitat d’aquella plantilla, que va anar passant diferents fases, començant per la local, tampoc va trobar rival en l’àmbit provincial i que va tindre l’aplom de no fallar en el moment culminant de la temporada, superant en els dos partits de l’eliminatòria al Medina de Tarragona, que era el campió de la seua província, per un tanteig global de 90-61. En el partit d’anada, disputat a la nostra ciutat, les Esclaves es va imposar per 48-25, per a una setmana després véncer com a visitant per 36-42.

NOTÍCIA EN PORTADA

Per un dia, les Esclaves va ser notícia a Alcoi, a més en primera pàgina. Ciutat li va dedicar el titular d’obertura a cinc columnes sota “Esclaves d’Alcoi, a 1a Divisió”. Aquell dimarts 5 de maig de 1970 van aconseguir llevar-li protagonisme a una missió comercial a Nova York amb sis industrials alcoians del tèxtil o a un Alcoià en crisi aquella temporada.

Després va vindre el reconeixement social, amb sopars, homenatges i fins a un servei d’honor de tot l’equip en el camp del Collao. Potser perquè a l’Alcoià no li anaven bé les coses -l’equip va acabar tercer sense possibilitats d’ascens a Segona Divisió per darrere de Gandia i Hèrcules, que va ser el campió-, l’esport local necessitava un motiu per a il·lusionar-se i aquell equip de les Esclaves va complir tots els requisits per a ocupar aqueix buit.

Aquell equip que depenia del col·legi Esclaves i la seua Associació de Pares de Família, va completar una temporada extraordinària. No van cedir cap derrota en el campionat local, com tampoc en la lliga de Segona Divisió provincial i, de la mateixa manera, en els Jocs del Sud-est, que va ser l’última competició que van disputar abans de jugar-se l’ascens a una sola carta enfront del Medina de Tarragona, campió d’aquella província.

• Resum del reportatge publicat en l’edició de paper del passat dissabte 20 de juny.

Foto: Ací es pot veure a les jugadores de les Esclaves en el camp del Collao en l’homenatge que se’ls va tributar per l’ascens. Apareixen Consuelo Molina, Amparo Llamas, Francisca Mas, Isabel Díaz, Francisca Jordá, Rosario Miró, Mari Carmen Mas, Rosa Alós, Alicia Ferrándiz, Rosenda Andreu i Mari Carmen Martiza