El Dakar en les venes de Víctor González
L'alcoià serà el copilot del de Melilla Medero
Estan sent setmanes vertiginoses per a aquest de Salamanca establit a la nostra ciutat fa molts anys. A la seua participació aquests dies en la Baixa Devesa d’Extremadura, segona prova del Campionat d’Espanya de tot terreny, del qual és un assidu des de fa molt de temps, es va sumar fa menys d’un mes la confirmació de la seua presència en el Ral·li Dakar 2021, damunt formant part de l’estructura més potent entre la participació exclusivament espanyola dins de l’equip FN Speed Team, liderat per Santi Navarro.
“Ha sigut com de sobte, poder fer realitat el gran somni de la meua vida”, assegura Víctor González esbossant un somriure contagiós. Aquest empresari de l’alimentació va créixer xopant-se de l’esperit que va portar al malmés Tierry Sabine a posar en 1978 la primera pedra de la llegenda del París-Dakar. Aquella carrera que en la seua primera edició va creuar tota França fins a saltar a Àfrica per Algèria per a recórrer Níger, Mali, Burkina Faso i acabar al Senegal després de 10.000 quilòmetres, va revolucionar el món del motor d’aventures.
El jove Víctor González va somiar moltes vegades amb emular a aquells pioners que van creuar el desert en vehicles fets en la seua gran majoria de manera artesanal, lluny de la tecnologia i el màrqueting que embolica a una de les marques més globals del món de l’esport en l’actualitat.
Tal va ser l’impacte, que el primer que va fer quan es va traure el permís de conduir va ser comprar-se un 4×4. El seu des de ben jove va ser la terra, les pedres i les carreteres de muntanya. Però la seua gran passió era el desert. Les seues visites al Marroc i Tunísia cada vegada es van estendre amb major freqüència en el temps. Es va fer guia d’expedicions de tots terrenys i va començar a competir. En 2009 es va emportar la victòria en els 1.000 Kasbahs, una de les proves més prestigioses que se celebrava en el desert del Marroc fins a la seua desaparició fa uns pocs anys. Tres anys abans també va aconseguir victòries a Tunísia.
La seua fixació pel Dakar li va portar a comprar el Mitsubishi Pajero amb el qual dos dels tres components del Tricicle van disputar un parell d’edicions del París-Dakar al començament de la dècada dels 90. Amb aqueix vehicle va participar en diverses edicions del Campionat d’Espanya de 4×4. Fa uns anys va decidir vendre-ho a un comprador de Melilla amb el qual guardava una bona relació. Llavors va sorgir l’anada de prendre part al Dakar en la categoria paral·lela a l’oficial de clàssics.
Va ser la flama que definitivament va acabar d’alimentar aqueix desig de complir aqueix somni amb el qual va créixer imaginant algun dia emular aquells pioners de les aventures pel desert. Una idea que va acabar tenint escàs recorregut després de la renúncia de qui li acompanyaria en estrena al Dakar. Llavors va sorgir la crida que tant va esperar i que ha acabat per canviar-ho tot. Havien sigut diversos els acostaments en uns certs cercles del motor d’aventures deixant constar el seu desig de no penjar el casc sense haver provat abans l’experiència de córrer en la carrera més mítica del món.
Víctor González venia d’emportar-se la seua major alegria dins de les carreres de tot terreny. L’alcoià porta anys forjant un palmarés més que estimable com a pilot en els campionats estatals, disciplina que havia combinat amb alguna incursió com a navegant i l’any passat va decidir fer el Nacional com a copilot. Va tancar el curs de manera espectacular, proclamant-se subcampió d’Espanya en la categoria T1N, en la qual participen prototips evolucionats però amb algunes restriccions, no arribant a ser motors de sèrie. Quan va despenjar el telèfon a l’altre costat es trobava Santi Navarro, tota una personalitat del món dels tot terrenys al nostre país, director i mánager del FN Speed Team, que en la 43 edició del Ral·li Dakar que es disputa del 3 al 15 de gener a l’Aràbia Saudita desplaçarà al major contingent de pilots, mecànics i vehicles de la representació espanyola. El mateix Navarro liderarà l’equip en SSV al costat del seu copilot Marc Solà i en motos tindrà a Jaume Betriu, millor debutant en la passada edició, mentre que en cotxes tornarà a comptar amb Joan Font.
Víctor González, que lluirà el dorsal 414, formarà part de la segona unitat de l’equip, els denominats ‘mochileros’, integrant la primera línia d’escuders de Santi Navarro i Marc Solà, que seran els caps de files del FN Speed Team en SSV, que són les inicials en anglés de ‘Side by Side’ o popularment coneguts com buggys. L’alcoià serà el navegant de Juanmi Fidel Medero, pilot de Melilla que en la passada edició va ser el primer espanyol en aquesta categoria. “El nostre objectiu bàsic serà ajudar a Santi Navarro i Marc Solà, estar sempre atents a qualsevol emergència que puguen tindre, però a partir d’ací tenim els nostres propis objectius. Medero és un pilot prestigiós que ha aconseguit molt bons resultats al Dakar. No renunciem a res i la il·lusió seria poder estar en el podi”, admet.
La seua categoria és la de buggys lleugers, que és la que més ha crescut en el temps a l’ésser la més divertida i també la més assequible econòmicament. El vehicle és un Canam Maverick de 900 quilos de pes i 200 cavalls de potència. No obstant això, els participants en SSV tenen restringida el límit de velocitat a 130 km/h.
Reconeix que les últimes setmanes estan sent d’autèntica bogeria. Des que va ser confirmada la seua participació a l’octubre passat no ha parat de recollir informació. “Un mal pilot amb un bon navegant pot fer una bona carrera però a l’inrevés, un bon pilot amb un mal navegant pot ser un desastre encara que et crides Carlos Sainz o Fernando Alonso. En el Ral·li d’Extremadura anem amb la intenció d’agafar quilòmetres i provar per primera vegada el road book electrònic que s’estrenarà en el pròxim Dakar”.
Ser un copilot sense experiència en aquesta prova és una cosa que el preocupa fins a un cert punt. L’alcoià està convençut que “ho faré bé, és una gran responsabilitat però crec que estic preparat i confie en la meua habilitat com a navegant després de tants anys de carreres en el desert”. El que realment li amoïna és una altra cosa aliena al llibre de ruta. Es tracta de la climatologia amb la qual es trobarà en arribar a l’eixida. Els hiverns a l’Aràbia Saudita solen ser bastant freds amb temperatures que perfectament poden baixar diversos graus negatius. “Amb tots els que he parlat em diuen el mateix, que tinga molta precaució amb les baixes temperatures. Per la pandèmia haurem de dormir en les nostres pròpies botigues. Després estan els enllaços, hauran dies que ens haurem de pujar a un cotxe descapotable a les 5 del matí amb 5 o més graus per davall de 0 i fer 200 quilòmetres fins a l’eixida, que serà ja amb una temperatura més suportable. Caldrà anar preparats i ara mateix és el que més em preocupa”, va advertir.