El curs polític comença amb govern i oposició enfrontats

La política municipal ha tornat a l’activitat després del parèntesi vacacional, i ho ha fet manifestant un enfrontament frontal entre el govern i oposició, com va quedar patent ahir en el primer Ple del nou curs polític. Precisament, el debat s’obria amb una petició unànime de l’oposició sol·licitant la compareixença en una pròxima sessió de l’actual regidor de Transició Ecològica, Jordi Silvestre, de cara a oferir explicacions sobre la sentència que obliga l’Ajuntament a pagar 2’1 milions d’euros a l’empresa concessionària del servei de recollida de fem, Foment de Construccions i Contractes (FCC) per la revisió de preus entre els anys 2012 i 2018.
La moció, presentada de manera conjunta a instàncies de Compromís Alcoi, era qualificada per Silvestre com “un circ muntat per Màrius Ivorra” i la resta de formacions “que fan de comparsa”, ja que al seu judici podrien haver-li demanat explicacions directament en lloc de “crear una situació que l’única cosa que fa és desprestigiar el debat polític”. Al temps, l’edil apuntava que atés que la revisió de preus correspon a un període en què ell no era regidor, considera que haurien de comparéixer els seus antecessors en el càrrec, tant del PP, com del PSOE, i Esquerra Unida, de manera que va demanar afegir una esmena a la moció en aquest sentit.
A l’hora de justificar la proposta, des de PP i Guanyar van parlar de “desídia” i “mala gestió” per part del govern municipal, mentre Compromís va al·ludir a un “nou model de compareixença” que contempla el reglament de funcionament dels ajuntaments, d’acord amb un article que, segons van exposar més tard els portaveus de la formació valencianista i el popular Quique Ruiz, no preveu incorporar esmenes a la moció plantejada.

Haurà de comparéixer
Així les coses, i després de la negativa d’Ivorra a acceptar aquesta modificació sol·licitada pels socialistes atés el reglament, la moció va ser aprovada amb els vots en contra dels regidors del govern municipal, per la qual cosa l’actual edil de Transició Ecològica haurà de comparéixer en la pròxima sessió plenària per a donar explicacions sobre l’assumpte.
Explicacions que, d’altra banda, el govern municipal va voler oferir ahir mateix a la finalització del Ple, en el torn de precs i preguntes. A petició del portaveu socialista, Jordi Martínez, de manera inesperada –i suposem que per a sorpresa de la resta de la corporació municipal– la regidora de Règim Jurídic, Vanessa Moltó, va exposar de manera “clara i meridiana”, en paraules de l’alcalde, Toni Francés, quin havia sigut la gestió del govern municipal en tot aquest tema. “En cap cas es tracta de desídia, desinterés o passivitat, al contrari, es tracta de voluntat de defensar els interessos de la ciutat, avalats sempre per la justificació tècnica corresponent i, és més, hem fet exactament el mateix que els anteriors governs de la ciutat des de 2008”, remarcava Vanessa Moltó, que el primer que feia era aclarir que el sobrecost que pagarà ara l’Ajuntament no és una multa, “simplement indica que s’ha de pagar una pujada que en el seu moment no es va considerar justa”, assenyala.

Antecedents
L’última revisió de preus del contracte de recollida de residus es va donar l’any 2007, de la mà del Partit Popular. En 2014, l’empresa va interposar un contenciós davant la negativa de l’Ajuntament a atendre les seues reclamacions, formulades ja des de l’any 2009, per a augmentar el cost del servei i pagar revisions de preus de 2008 a 2011.
En concret, FCC exigia el pagament de 1’3 milions en aquest concepte, alguna cosa que el tribunal del contenciós-administratiu desestima en primera instància, donant la raó a l’Ajuntament. Però enfront d’aquesta sentència l’empresa presenta recurs al Tribunal Superior de Justícia, qui finalment a l’abril de l’any 2016 reconeix el dret d’FCC a aqueixa revisió de preus, incrementant la quantia anual de cost de servei de fem a la ciutat des de l’any 2008. No obstant això, la quantitat a pagar que determina el tribunal no és de 1’3 milions com pretenia l’empresa, sinó de 723.000, “per tant l’Ajuntament i aquest govern va aconseguir rebaixar aquesta pretensió salvaguardant els interessos de la ciutat”, incideix Moltó.
Aquests antecedents van fer que el govern decidira rebutjar l’últim ajust proposat per l’empresa, d’aquí ve que el jutjat “no haja considerat que hi ha hagut mala fe”, ressalta, alhora que es remunta a altres sentències condemnatòries a governs anteriors que sí que van derivar en sancions econòmiques, cas del PP amb el fallit projecte de Serelles o l’obra de La Rosaleda