‘El cuento nunca contado’, el nou poemari de Arancha Vercet

Psicòloga de professió i escriptora per vocació. Arancha Vercet Revert, jove alcoiana, ha presentat aquest divendres 30 de setembre a la Biblioteca Municipal d’Alcoi la seua última publicació: ‘El cuento nunca contado’. Encara que la vessant literària no és la protagonista en la seua vida diària, també és l’autora d’un altre llibre –’Muro de Berlín’– i destaca la importància que l’escriptura ha tingut per a ella durant molts anys: “No ho veig com alguna cosa professional, si no que m’ajuda i m’agrada fer en el meu temps lliure”.

L’autora del poemari ‘El cuento nunca contado’ –disponible en Olé Libros, La Casa del Libro i Llibreria Llorens– assenyala que la seua elaboració va començar fa quatre anys a partir d’una pèrdua sentimental, quan va decidir recopilar els textos que anava escrivint per donar-los forma. “Vaig vore que hi havien temes que es repetien, i els vaig dividir en quatre parts: empoderament femení, pèrdues, desamor i crítica social”.

Estos temes que omplin les pàgines del llibre van també acompanyats d’il·lustracions de la dissenyadora Blanca López, qui també és amiga de l’autora. “Volia que estiguera il·lustrat per donar-li l’essència de conte infantil. Que tinguera color i forma”, expressa Vercet.

De la mateixa manera, l’autora recorda que la poesia va ser fonamental durant el procés de creació perquè era el gènere literari que més li ajudava a expressar el que sentia en eixe moment. “Em donava la sensació de que si el que sentia ho expressava literalment, perdia molt de sentiment, no era el mateix”. Així, destaca un nou estil de poesia moderna que cada volta està més present a la literatura actual. “Hi havia una poesia que no era tan clàssica, una poesia moderna que a la gent li agradava”, assenyala.

Tot aquest viatge per l’escriptura, pels llibres i els poemes, va nàixer en Arancha Vercet amb el ‘Poetry Slam’, un subgènere basat en el recital de poemes davant un públic. “Normalment està lligat a la crítica social. Vaig començar a tractar temes que remogueren consciències i d’ahí van eixir temes com el feminisme o la crítica social”, assenyala. De la mateixa manera remarca que “fa falta que es veja una altra realitat, que no siguen sempre contes clàssics on la princesa espera que la salven”. L’autora denúncia que aquest relat tradicional va conformant clixés que reforcen els estereotips de gènere i que “està be que hi haja un llibre que et diga que això no té per què ser sempre així. Pots contar el teu propi conte i que no siga el que sempre s’ha escoltat”.

‘El cuento nunca contado’ ja és una realitat que, de la mateixa manera que va ajudar a l’autora en el seu moment, també ajuda a trencar amb tots els contes que sempre ens contaren i que no sempre seran així.