El col·leccionisme: una forma de vertebrar l’evolució de l’art
Existeix una manera molt única d’entendre l’evolució de l’art: la del col·leccionista. La gent que recol·lecta diferents obres té una mirada pròpia i comprén el pas del temps a través dels objectes que guarda. Amb aquesta premissa —i amb el propòsit de pictoritzar el pas de gairebé sis segles—naix la tercera part de ‘Passió pel Col·leccionisme, Figuració s. XV – XXI’. Una mostra situada a la Llotja Sant Jordi de més de 60 quadres que fa un recorregut a través de la història de l’art figuratiu des del renaixement fins als estils més contemporanis.
L’art, com sempre hem sabut, és un reflex inevitable del que passa al món. Així introdueixen aquesta exposició María Guillem, comissària de la mostra, i Josep Sou, director tècnic de la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró —organisme que, a més, organitza ‘Passió pel Col·leccionisme’ amb l’Ajuntament d’Alcoi—. Concorden en el fet que les obres exposades, tot i haver pertanyut a un col·leccionista, van ser pensades per decorar o acompanyar un edifici, una sala o qualsevol altre espai. I sempre, en tant que són obres figuratives, contenen una iconografia que d’alguna manera ens dona pistes sobre el que vol explicar l’autor. Com bé explica Guillem, aquesta “és religiosa, o amorosa, però sobretot política”, tot i que moltes vegades no ho semble.
La temàtica i els estils dels més de 60 quadres exposats són pràcticament inabastables i un veritable goig pels amants de l’art i la seua història. Hi ha bastantes obres que exploren, d’una forma o una altra, la fe i la religió. Des de les clàssiques escenes bíbliques fins a llums que representen les aparicions divines, l’essència mística s’oculta en detalls evidents i d’altres que no ho són tant a moltes de les pintures. Però també hi ha espai per la mitologia, l’ocultisme o l’humor. I no podien faltar quadres de la denominada “Escola alcoiana de pintors”, reflectida del 1769 al 1969. Per a la comissària, este és, de fet, el punt fort de la mostra: “És molt didàctica perquè es fa un recorregut en la línia del temps de la pintura figurativa, que és molt més fàcil d’entendre que l’abstracta”.
Pels més erudits, el misteri deixa una porta oberta en aquesta última part. Hi ha un quadre inèdit de Ferran Cabrera que mostra la seua segona esposa acompanyada per flors d’ametller que simbolitzen el renaixement i l’esperança. Aquestes ens porten a una de les seues grans obres: “Mors in Vita”, en què també apareix l’arbre. La comissària es pregunta què significarà aquesta composició, però l’expressivitat de l’obra ja és intenció suficient per qui s’atrevisca a endinsar-se en ella.
El recorregut històric es torna una miqueta més atropellat amb els anys 40 i la dictadura franquista. La censura atacava la disciplina, així que els artistes van passar a fer art abstracte o matèric per sortejar els obstacles i poder denunciar les condicions de la societat espanyola sense que els homes de Franco els comprengueren. En aquest panorama sorgeix també l’avantguarda, que cobra especial rellevància a la mostra.
El pas del temps avança amb les obres, que ja acaben pràcticament, i l’art figuratiu recupera el seu conreu amb noms com els de Antoni Miró o Joan Genovés, que són clars representants d’un art compromès, que consciencia i millora la realitat amb nous valors socials, culturals i polítics.
Quan un acaba la seua visita, entén el missatge de l’exposició: és impressionant el poder que tenen les imatges. Ser capaços d’entendre com la història es pot vertebrar a través de l’art i com el col·leccionisme aconsegueix dibuixar el pas del temps obra rere obra. Per qui vulga arribar a conèixer què és el que està llegint, l’exposició ‘Passió pel Col·leccionisme 3 – Figuració s. XV – XXI‘ estarà a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi fins l’1 de juny.