El Collao té la clau
Tres dels pròxims quatre partits seran a casa
Està vist que aquest Alcoyano no té terme mitjà. En tot just dues setmanes ha sigut capaç de fer-se una passejada pels núvols, amb eixe històric triomf en La Rosaleda davant el Màlaga enfront de més de 20.000 espectadors, a baixar al més absolut dels inferns després de les dues últimes derrotes en el Nou Colombí davant el Recreatiu i en l’Estadi Balears enfront de l’At. Balears, on va tornar a tocar fons.
Al final la setmana de 9 punts ha quedat en res. Més ben dit, en una enorme decepció. Només un punt i la sensació que els de Vicente Parras tornen a ballar-la. La seua irregularitat comença a ser preocupant.
En un mateix partit és capaç de signar una contra de llibre, amb robatori de pilota d’Agüero, passe a l’espai de Lara i Sergi García salvant l’eixida del porter per a posar brillantment el 0-1 als quatre minuts, per a acabar increïblement deixant-se portar, amb dos gols de l’At. Balears en els quals va maniobrar amb total impunitat sense que trobaren cap obstacle en el camí.
En qualsevol cas, el Collao es presenta com el millor antídot a aquesta nova depressió en la qual camina un equip que ha fet de la irregularitat el seu més fidel acompanyant.
Tres dels pròxims partits dels blanc-i-blaus seran com a locals. El primer aquesta mateixa vesprada (16 hores) enfront del filial de l’At. Madrid, per a acomiadar 2023 a casa del San Fernando. L’Alcoyano inaugurarà el nou any rebent el 4 de gener al Mèrida, que actualment és tercer per la cua, per al diumenge 14 mesurar-se a l’Antequera, equipe revelació de la primera volta, també a casa.
Encara que és cert que la sagnia de punts continua sent important en el Collao –dues derrotes i dos empats–, la balança a casa res té a veure amb els partits com a visitant, on l’Alcoià només ha sumat cinc punts –cinc derrotes, dos empats i una victòria–, i porta onze punts –tres victòries, dos empats i dues derrotes–.