El cementeri ajuda a entendre el present

Els espais fúnebres han despertat el temor i la curiositat a parts iguals des de temps remots. Hi ha qui fins i tot els sotmet a escrutini per a entendre una mica més el nostre present. És el cas de la historiadora Elisa Benyeto, la tesi doctoral de la qual ‘Els cementeris com a reflex de la societat industrial: el Cementeri d’Alcoi’ defensada recentment en la Universitat d’Alacant ha sigut reconeguda amb un excel·lent cum laude. “L’objectiu principal de la tesi ha sigut el de presentar un cementeri contemporani com a font de coneixement històric per a poder crear, una vinculació (el més ampla possible), de la ciutat dels vius amb la ciutat del morts”, reconeix la mateixa autora. Per a això ha tractat de fonamentar una correlació interna entre els diferents espais funeraris d’Alcoi des de la fundació medieval en el segle XIII, fins a època moderna, basant-se en els estudis previs dels historiadors Josep Lluís Santonja i José María Soriano.

Es tracta d’una tesi multidisciplinària, en la qual pren aspectes socials, filosòfics, simbòlics, sociològics, històrics, artístics, botànics…. Aquest enfocament eclèctic respon al reflex que el cementeri alcoià suposa de la complexitat social: fluctuacions demogràfiques, diferenciació social, religiosa i de gènere, crisis econòmiques, fets polítics, epidèmies, especulació urbanística, etc., i tenen el seu reflex immediat als llocs d’inhumació. “L’estudi està vinculat amb la microhistòria i la història local, ja que agafar un element únic, el cementeri d’una ciutat prototip de la industrialització valenciana, Alcoi, fa que esdevinguen unes conclusions que poden ser extrapolables en altres ciutats semblants a aquesta i per extensió a les seues necròpolis contemporànies”.

Les fonts emprades han sigut moltes i molt diverses, des de la bibliografia i la historiografia alcoiana i dels cementeris en general, fonts orals, fins a fonts primàries, com a buidatge d’arxius públics i privats, hemeroteca, fototeca, registres del Cementeri, etc. “El més costós ha sigut escanejar, retocar i netejar més de 100 plans de panteons i ampliacions del Cementeri actual”, assegura la historiadora.

FUTURA PUBLICACIÓ
La tesi consta de dos volums de 625 pàgines en total; el segon fa un repàs per tota la història de l’art contemporani, des del segle XIX fins al XXI, mentre que en el primer hi ha un apartat destinat a l’aplicació pràctica de l’estudi amb un projecte de sensibilització i valoració patrimonial dels espais funeraris.

Benyeto recorda la “ajuda inestimable i inesgotable” de Lluís Vidal, la seua parella així com historiador i historiador de l’art, “gran coneixedor de la bibliografia alcoiana”. Tots dos tenen pensat publicar en breu el llibre basat en la tesi, la qual encara no està disponible per a consulta. Cal dir que el mateix tribunal de la tesi va demanar a Elisa que fera un llibre amb totes les aportacions inèdites al voltant d’aquests espais.