El Casal s’ha sumat a el ‘any Alejandro’

Sense pretendre-ho s’està aconseguint que 2018 acabe sent “l’any Alejandro Soler”. No han fet mancada declaracions oficials, ni rodes de premsa ni cort de cintes, ha bastat que s’alinearen adequadament alguns astres i mecenes perquè l’art d’un dels creadors més importants del segle XX alcoià aconseguisca difondre’s i projectar-se.

Divendres passat va ser la sala d’exposicions Fernando Cabrera, del Casal de Sant Jordi, en el Museu de la Festa, la que acollia una exposició en la qual majoritàriament s’exhibien obres festeres d’Alejandro Soler (1946-2013), però esguitades amb obres de l’art més intimista d’Alejandro, el que per fi anem descobrint ara perquè no va voler exposar-ho en vida. La passió d’Ignacio Trelis, assessor artístic de l’Associació, pel referent de l’art en la festa, Alejandro Soler, ha fet possible que aquesta exposició siga una realitat, sumant-se a la gran aposta que la Fundación Mutua Levante està duent a terme, amb l’exposició inaugurada la setmana passada en la seua sala de la Plaça d’Espanya i l’edició d’un espectacular llibre.

La mostra en el Museu de la Festa ha fet un pas més cap al personatge d’Alejandro i ens ha permès conèixer la seua col·lecció de pipes i cachimbas, algunes d’elles construïdes per ell mateix, que utilitzava per a fumar quan no tenia un bon puro a mà. Recordava Paco Grau, un altre dels astres alineats en aquesta recuperació d’Alejandro, que el record de l’artista treballant sempre estava, inevitablement, unit a la fumera de les seues pipes. I Paco Grau ha volgut també que en aquesta exposició festera es “colara” un retrat que Paqui Denia, el seu quasi tot, li va realitzar i que serveix per a recordar-nos que, al costat d’Alejandro, hi havia una altra artista, callada, però imprescindible. Manolo Arjona explicava que els grans creadors com Alejandro Soler emanen una energia artística que contagia als qui li envolten. En aquest cas es contagiaven mútuament.