“El càrrec el vaig veure com un homenatge al meu pare, no pensant que anava a ser la primera dona”

Entrevista a Ana Gisbert, alferes de la filà Marrakesch en les pròximes festes

“El càrrec el vaig veure com un homenatge al meu pare, no pensant que anava a ser la primera dona”
Ana Gisbert Mira-Perceval, posa davant el vestit de l’últim alferes de la filà Marrakesch, Miguel Lloréns Payá. QUIQUE REIG

Al maig de l’any passat la filà Marrakesch de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi va designar a Ana Gisbert Mira-Perceval Alferes mora 2025, convertint-se en la primera dona a ostentar aquest càrrec. En el moment en el qual Gisbert s’enfunde el vestit d’Alferes, complirà 10 anys de festera i el mateix temps de la Diana històrica de dita filà, protagonitzada per dones.

“Els Marrakesch és la filà de la meua família”, indica Ana Gisbert, qui des de xicoteta va lluir el vestit, fins que passats uns anys es va convertir oficialment en festera. Nascuda i resident a Alacant, és descendent d’alcoià, i bé coneixedora de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi.

– Quina relació té amb Alcoi?
– El meu avi, el pare del meu pare, Juan Gisbert, era alcoià i súper fester, encara que mai va poder participar perquè no li ho permetia l’economia. El meu pare, Juan Antonio Gisbert, quan va poder, va començar a formar part, primer dels Judíos, i després en els Marrakesch. Ell sempre deia que era alcoià, però va nàixer a Alacant. El meu pare em va transmetre el seu amor per Alcoi i per les festes des del primer moment.

– En quin moment comença el seu vincle amb la filà Marrakesch?
– És la filà de la meua família. Jo em vestia de manera informal de xicoteta, em deixaven el vestit. En 2015 vaig passar a formar part de la filà Marrakesch i en 2016 vaig tindre la sort de fer la primera esquadra femenina.

– Com recorda eixe moment?
– La veritat és que dins de la filà, els meus vincles eren més aviat familiars i quan vaig conéixer a la resta de les dones de l’esquadra hi havia una il·lusió brutal per fer això per primera vegada. D’aquell moment el que recorde principalment és les ganes que tenia, fins i tot el poble d’Alcoi, que això ocorreguera. La gent aplaudia, somreia, hi havia gent que plorava… Va ser un dia molt emocionant.

– L’any abans d’eixa esquadra, va haver-hi un altre moment molt destacat, la primera Diana femenina, de la qual precisament es compliran 10 anys el pròxim 2025, quan siga l’Alferes de la seua filà, com es forja el càrrec?
– La veritat és que no m’ho havia proposat mai. El meu pare va morir en 2022 i si no haguera ocorregut res, perquè segurament ell haguera realitzat el càrrec dels Marrakesch. Vam tindre l’aturada per la pandèmia, es van retardar les festes, i la malaltia no va permetre que això passara. En un moment donat, i inicialment, els Marrakesch no tenia alferes i va haver-hi gent de la filà que em va proposar fer el pas avant. Mai m’ho havia plantejat, no entrava en els meus plans, però ho vaig veure com un homenatge al meu pare.

– Li va costar dir que sí?
– Vaig estar al voltant d’un mes pensant-me’l…

> LLIJA L’ENTREVISTA COMPLETA EN L’EDICIÓ DE EL NOSTRE CIUTAT DEL DIVENDRES 11 D’OCTUBRE.

Send this to a friend