El Alcoyano, contra la història i un rival en alça

Està vist que en l’Alcoyano no existeix la felicitat plena. Per poc que les coses comencen a rodar  bé i es presumeix d’això, el revés arriba del costat menys inesperat, en el cas dels de Vicente Parras, de la seua fiabilitat defensiva, que va saltar per l’aire enfront del Murcia, amb tres gols que retornen als blanc-i-blaus a la casella d’eixida. La conseqüència, un colp baix en el centre de flotació que rebaixa les expectatives i retorna a la realitat a un equip que és una autèntica muntanya russa d’emocions. L’Alcoyano se sentia legitimat per a anar pel Múrcia després del vist dues setmanes abans enfront del Recreatiu de Huelva i va oblidar protegir-se davant un rival que va acabar retratant a l’Alcoyano i jugant al que va voler.
Però si el futbol té una cosa bona, és que als pocs dies ofereix la possibilitat als equips de rescabalar tots els seus mals i posar terra damunt de l’últim garbull. L’Alcoyano no ho tindrà fàcil en aquesta ocasió, –juga demà, a les 12 hores, enfront del Melilla– ja que a la irregularitat que ens té acostumat, se suma un llarg i tortuós viatge fins a Melilla, on els blanc-i-blaus hauran de mesurar-se no sols a un rival en alça, sinó també hauran de lluitar contra la seua pròpia història.
Per a camps maleïts, el municipal Álvarez Claro, un escenari que el Deportivo ha visitat en cinc ocasions i en cap d’elles va aconseguir la victòria, el màxim que va aconseguir va ser un empat a dos en la temporada 1953/54, d’això fa ja 70 anys, un resultat, per cert, que no li va servir a l’Alcoyano per a mantindre la categoria i va acabar baixant de Segona a Tercera.
L’última vegada que els blanc-i-blaus van visitar Melilla va ser en la temporada 1988/89 i el partit va acabar 2-0 per als blaus. Demà   es trobaran a un rival revitalitzat després de l’aturada nadalenca. El seu tècnic, Juan Sabas, que va agafar les regnes de l’equip a la fi d’octubre, sembla haver donat amb la tecla en l’Álvarez Claro. Porten dues victòries consecutives, totes dues de molt de prestigi, el derbi enfront del Ceuta (2-0) i en l’última jornada van aconseguir derrotar 1-0 al Màlaga.
Com a referència a dalt està Dani García, qui té presa la mesura al seu estadi, en el qual ha aconseguit els seus sis gols de lliga. Demà podria debutar Beka Kautaradze, el 9 georgià que el Melilla va fitxar l’últim dia de mercat però fins ara no disposava de la documentació en regla. Ha jugat a Rússia i el Kazakhstan, on ve de ser campió. En l’Alcoià, Vicente *Parras té a tots disponibles.

“Només val guanyar i ens ho hem de ficar al cap”

Vicente Parras va ser clar ahir en dir que “només val guanyar i ens ho hem de ficar al cap. Si per a ells és una final per a nosaltres és final i mitjana. Ens ha costat molt eixir de baix i no ens podem conformar amb l’aconseguit, seria un error acomodar-nos a la meitat de la taula. Nosaltres també volem ser eixe equip que està fent una gran temporada i lluita per ser sisé”.
El tècnic vol veure demà “caràcter” i “personalitat”. “Físicament estem al nivell dels millors, només ens falta voluntat de guanyar sempre i en qualsevol escenari”. Del Melilla va dir que “jugar allí és un mal de queixal. Saben que la salvació passa per casa i concedeixen poc”.