El Alcoyano cerca un grup inversor que injecte diners a les arques del club

L’era post Juan Serrano ha començat sense sobresalts i seguint un guió inesperat. S’esperava que després de setmanes amb tota classe d’altaveus al voltant de l’entitat, amb la marxa consumada del ja expresident s’hagueren vist els primers moviments i començarien les presentacions.

Era tanta l’expectació que s’havia generat al carrer, fins i tot superior a la que va acompanyar a l’equip durant el play-off d’ascens, que aquells àvids afeccionats desitjosos de canvis s’han vist una miqueta decebuts davant el silenci dels últims dies després de setmanes de molt de soroll.

Aquells que esperaven una revolució s’han trobat amb una calma absoluta. Una tranquil·litat que ha recorregut totes les esferes de l’entitat, fins i tot a escala esportiva, ja que a tres setmanes del retorn a Segona B després del ‘any en l’infern’ de Tercera, no es palpen aqueixos típics nervis de la volta a la competició.

Tot el maremàgnum que es va generar entorn del futur de la butaca presidencial va aconseguir desplaçar en l’actualitat esportiva, deixant en un segon pla que el Alcoyano tindrà una estrena de lliga en gran, enfront de l’Hèrcules, ni més ni menys que un derbi provincial davant l’etern rival que està passant de puntetes per a l’afeccionat blanc-i-blau. Ara mateix la sensació que transmet l’entitat és que segueix sense desprendre’s de la velocitat de creuer que li ha acompanyat en aquests últims mesos i de la qual no s’aparta excepte canvis en les pròximes setmanes. Mentre que  en l’àmbit esportiu ha fet una certa sensació d’activitat amb tots els moviments que s’han produït en la plantilla, on la maquinària sembla funcionar a un altre ritme és institucionalment. Un contrasentit quan són dues parcel·les del club condemnades a entendre’s i que es necessiten per al bon funcionament de l’entitat.

En els últims temps s’ha tractat de forçar la màquina en una mateixa adreça: la cerca de liquiditat per a fer més suportable aquesta arrancada de temporada. La manera més directa de trobar diners que vinga a alleujar unes arques en números rojos és la subscripció de l’ampliació de capital que va emetre la *SAD fa mesos i que segueix sense completar-se.

QUARTA EN SIS ANYS
Seria la quarta emissió de noves accions des d’en 2014 l’Esportiu es transformara en Societat Anònima Esportiva. Dos anys després va vindre la primera ampliació de 150.000 euros. La segona va arribar en 2017, llavors es va fixar una quantitat de 200.000 euros que es va destinar a pal·liar el desfasament pressupostari d’aqueixa temporada, malgrat que l’equip va acabar segon i va jugar el play-off d’ascens.

En 2018 va haver-hi una tercera emissió de noves accions i amb el descens a Tercera, la *SAD va preparar una quarta ampliació de capital i també la més important, de 380.000 euros en total. En aqueixa cerca de capital per a injectar diners frescos a unes arques amb un preocupant deute que s’estima està entorn del milió d’euros, s’emporten mantingudes diverses reunions amb grups inversors, tots ells de fora de la ciutat.

Unes gestions que, segons fonts consultades, condicionen en gran manera portar avant uns certs moviments institucionalment  i fins i tot fins a esportiu. És una de les raons, segons aquestes mateixes fonts del club, per les quals s’ha paralitzat la successió de Juan Serrano mentre es continue buscant l’entrada de capital amb l’arribada de nous accionistes.

IL·LUSIONAR A l’AFECCIONAT
Això no porta que algunes veus apunten a la necessitat de començar a il·lusionar a l’afeccionat, de trencar aqueixa imatge caòtica de les últimes setmanes i que la part esportiva vaja guanyant terreny a les batalles lliurades a nivell institucional.