El Alcoyano cerca nou president
Juan Serrano ja sap les intencions de l'accionariat de rellevar-li al capdavant del club
El Alcoyano s’ha posat a la feina a la recerca de president. Pot semblar frívol o sonar a anunci per paraules en un periòdic, però la veritat és que la SAD, el grup accionarial que controla l’entitat, ha posat data de caducitat al mandat de Juan Serrano.
Ara mateix el club maneja dues vies per a l’adéu de qui ha presidit l’entitat en l’última dècada: que siga el mateix Serrano qui es faça a un costat i deixe el camí lliure per al desembarcament d’un nou president, o en cas contrari serà el propi accionariat qui prenga la iniciativa i decidisca apartar-li definitivament del càrrec, amb la consegüent ruptura i agreujant un distanciament que s’ha fet més evident arran dels últims episodis en la relació entre totes dues parts.
A l’espera que una de les dues opcions cobre veracitat, l’accionariat no s’ha encreuat de braços i porta un temps prement diferents alternatives perquè siga una altra persona qui assumisca el repte de tancar una etapa i obrir la ‘era post Serrano’.
La cerca se situa en un perfil totalment oposat al qual ofereix l’actual mandatari blanc-i-blau, que ha prioritzat la part esportiva descurant qüestions vitals com la gestió econòmica de l’entitat i la relació del club amb la societat local, on en els últims temps ha perdut part d’aqueix lloc preferencial, generant-se un preocupant distanciament.
Aqueix perfil de bon gestor amb el qual Juan Serrano va aterrar en el Alcoyano fa una mica més d’una dècada, ha anat derivant en una gestió cada vegada més presidencialista i bolcada en la part esportiva, escenificada amb la creació d’una comissió feta a la seua mesura, en la qual ell tenia l’última paraula en la presa de decisions tant en el fitxatge de jugadors com d’entrenadors.
PUNT D’INFLEXIÓ
Una obstinació que en els últims temps tampoc ha estat acompanyat de bons resultats, amb dos anys especialment crus culminats amb aqueix descens del passat curs i que ha acabat sent un punt d’inflexió en l’etapa de Juan Serrano com a president.
Quatre dies després de baixar a Tercera, compareixia en roda de premsa al costat de Fernando Ovidio, gerent i la seua mà dreta tots aquests anys, i entre llàgrimes anunciava la seua decisió de posar el càrrec a la disposició del consell d’administració. Serrano va seguir, entre altres coses, perquè no va voler fer-se a un costat després de l’evident fracàs esportiu i facilitar l’arribada d’un altre president.
PRESA DE DECISIONS
L’accionariat no es va encreuar de braços i la seua resposta va ser delimitar al màxim la presa de decisions de Juan Serrano com a president, nomenant escassos dies més tard a Josele González com a nou secretari tècnic del club i la persona encarregada de dissenyar la confecció de la nova plantilla.
Una decisió que Serrano va acceptar a contracor. El temps -i els resultats- van acabar donant-li la raó als qui van apostar per obrir una nova via en la parcel·la esportiva del club mentre la seua figura anava perdent progressivament pes.
Aqueixa retallada de funcions i responsabilitats, unit a algunes topades personals han anat minant les relacions entre Juan Serrano i l’accionariat i l’argument per a accelerar la decisió de buscar president.
EL SEU PAPER DESPRÉS DE L’ATURADA
En aquests mesos després de l’aturada de lliga la seua figura lluny d’eixir reforçada per la seua condició de membre de la junta directiva de la FFCV, ha quedat postergada a un inexplicable segon pla que no ha agradat en algunes estades del club, sobretot a l’hora de tindre un paper més crític amb l’RFEF després del menystinc al que va sotmetre l’estament federatiu a l’equip no valorant la magnífica temporada realitzada i condemnat als de Vicente Parras a disputar un play-off exprés.
Va haver de ser el secretari tècnic Josele González qui isquera a la palestra i posara el crit en el cel quan es va especular que anava a triar-se per a la seu valenciana un camp de gespa artificial.
ÚLTIM ACTE DE SERVEI
La seua presència en la llotja de la Ciutat del Futbol porta camí de convertir-se en l’últim acte de servei com a president de l’Esportiu. A partir de llavors quedarà oberta la porta per a la seua eixida. El consell d’administració vol que siga un adéu sense mals gestos i declaracions altisonants, i amb l’equip de tornada a Segona B. S’espera que durant aquesta setmana s’acabe de posar el focus al que pot ser una nova etapa dins de la primera entitat esportiva de la ciutat.