El 115, un minut per a la història
Succeeix a l'històric gol de César Remón que va valdre per a ascendir a segona
Hi ha minuts que quedaran per sempre en la memòria col·lectiva de l’aficionat blanc-i-blau. Un dels més recordats és el 44 de Lugo, quan el descans amenaçava en l’Àngel Carro, César Remón va rebre una passada filtrada d’Álvaro per a batre ajustat al pal a Escalona, porter gallec. Aquell gol va suposar un ascens per al Deportivo, que després de 42 anys tornava a la Segona Divisió.
César Remón ha quedat com l’heroi d’aquell últim partit de la final del play-off d’ascens de 2011. Se saldava així un deute que es venia arrossegant durant dècades, encara que aquella alegria només dur uns pocs mesos, el Deportivo al final de la temporada va acabar descendint, però aqueixa és una altra història.
No sabem el que li oferirà el futur al Alcoyano, la qual cosa sí que es pot dir és que els blanc-i-blaus van fer història el dimecres amb el gol de Juanan. Per al record quedarà el minut 25 de la pròrroga, o cosa que és el mateix, el minut 115 de l’eliminatòria –el d’Iniesta en el Mundial de 2010 va ser en el 116–. En aqueix just moment, el de L’Olleria s’avançava a l’acció de la defensa del Reial Madrid i amb l’interior de la seua bota dreta, rematava al fons de la porteria mentre Lunin feia l’estàtua.
L’èxtasi es va apoderar del Collao. Les poques persones que hi havia en el camp van cridar el gol com si foren milers. A les seues cases segur que més d’un va saltar d’alegria després de veure-ho a través de la retransmissió que estava realitzant Tele 5 i celebrar en gran un gol que ficava al Deportivo en la següent ronda i deixava fora de la Copa del Rei al Reial Madrid.
CONTRAATAC DE LLIBRE
Dels tres que es van aconseguir en el partit, va ser el millor gol del partit, el més elaborat, després d’un contraatac de llibre. L’anterior de José Solbes, que va igualar l’eliminatòria a deu del final, va pujar al marcador després d’una acció d’estratègia. Juli va traure des de la cantonada en el lateral de Gol B, va posar la pilota al primer pal, allí va aparéixer el cap de Mourad per a pentinar el just i que acabara en el segon pal, on va sorgir la cama de José Solbes per a enviar-la al fons de la porteria.
El bo va vindre després, quan s’estava jugant la segona part de la pròrroga. Juli va controlar una pilota en la frontal de la seua pròpia àrea, va fer un barret per a perfilar-se amb l’esfèric als peus, va córrer uns pocs metres i va prolongar sobre Diakité que havia eixit en estampida pel carril esquerre.
L’ivorià, establit al nostre país des que va arribar fa bastants anys a Andalusia, va donar continuïtat a la jugada amb una passada sobre Antón, qui va maniobrar i després de desfer-se de Valverde, va obrir a la seua esquerra per on va aparéixer Diakité, qui com si d’un extrem es tractara, va alçar el cap i va posar un excel·lent centre al primer pal on va aparéixer Juanan per a fer història. Tot l’equip es va anar a abraçar al de L’Olleria mentre que els jugadors del Madrid, capcots, començaven a dibuixar el ‘Alcoyanazo’.