Dues perspectives de la gimnàstica rítmica

Es diu que en el món de la gimnàstica rítmica a les jutgesses de competició se’ls veu com a ‘bruixotes’. És de suposar que açò succeeix quan les gimnastes demostren en el tapís tot l’après i a l’altre costat estan rebent una valoració que els pot portar pel cap alt alt del podi, o no. En el cas de la jutgessa alcoiana Console Santacreu es demostra. “Les meues xiquetes”, així fa al·lusió Santacreu a Elba Navarro, del CGR Sant Jordi, i a Daniela Picó, del Rítmica Alcoi, gimnastes alcoianes que amb 15 i 10 anys respectivament ja saben el que és penjar-se i tenir a casa una medalla nacional a nivell absolut.

Navarro s’ha proclamat aquesta temporada Campiona d’Espanya amb cèrcol i Picó porta dos anys seguits quedant entre les tres millors, primer en benjamí, i enguany en aleví. En el cas d’aquestes dues gimnastes, es van iniciar en el món de la gimnàstica rítmica sent xiquetes. Consuelo Santacreu no. “Sempre m’ha agradat molt l’esport, la gimnàstica en concret, però en els meus temps no hi havia, açò començava. Es va crear un club a Alacant, però no hi havia accés a ell. Em vaig fer professora d’Educació Física i en el moment que vaig poder vaig fer l’especialitat de gimnàstica rítmica. En aquells temps quan estudiaves els cursos de tècnic també es feien els de jutge, ara és separat. Des de principis dels 80 ja em vaig ficar en aquest món”.

Encara que va estar diversos anys d’entrenadora finalment va decidir dedicar-se únicament a ser jutgessa. Dins d’aquesta professió, Santacreu també va exercir de Directora Tècnica de la Federació de Gimnàstica d’Astúries.

CANVIS CONTINUS

La gimnàstica rítmica ha anat evolucionant moltíssim, açò succeeix tant a nivell de gimnasta com de jutge. “Després de cada Olimpíada t’has d’examinar, el planeta sencer que es dedique a la rítmica ha d’examinar-se. Hi ha un curs intercontinental al que assisteixen tres persones de cada país i després es fan els internacionals. Amb aquests exàmens pots mantenir-te en el mateix nivell, pujar o baixar. Açò mai és segur”, detalla Santacreu, qui a més explica que durant cada cicle també es realitzen altres tipus de cursos, “estàs en contínua renovació”.

“Estan tornant al d’abans, al dels anys 70 o 80. Molt maneig d’aparell, enllaços, no és tot dificultat. Se li dóna molta importància a la música, al ritme, a l’adaptació i a l’expressió de la gimnàstica”, explica la jutgessa alcoiana.

PUNT D’INFLEXIÓ

Després de cada Campionat d’Espanya o Jocs Olímpics, hi ha unes expertes de la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG) que s’encarreguen de detallar els aspectes més rellevants, els percentatges, etc. Santacreu afirma que aquestes modificacions tenen l’objectiu de “cercar la perfecció en la gimnàstica”.

“Hi ha moltes xiquetes que s’apunten i la llicència és obligatòria tenir-la. Algunes comencen amb qualitats però són limitades. Hi ha unes altres, que fins i tot, començant així com més que no serveix, arriba la seua categoria, el seu moment i pugen com l’escuma. El principal són les qualitats, l’elasticitat, al flexibilitat i el cap. Una gimnasta que no pense, que no tinga agilitat mental, que tinga pànic escènic… no serveix. És un *compendio de moltes coses”, argumenta la jutgessa de gimnàstica i assessora de l’equip nacional.

Santacreu explica que actualment hi ha hagut canvis i “el que més penalitzat està és l’execució, les faltes tècniques. No s’entenia que una gimnasta amb tres o quatre caigudes d’aparell guanyara a una que no havia caigut. Però açò té una explicació, a l’altra gimnasta no li queia l’aparell perquè no ho soltava”.

LA MIRADA DE LA GIMNASTA

“Des de sempre quan anava a Campionats d’Espanya pensava a aconseguir-ho. És molt complicat però cada any ho tornes a pensar”–Elba Navarro–. “Sempre he volgut arribar molt lluny, vaig començar en nivells baixets i vas pujant, quan vaig arribar a benjamí i vaig veure que estava segona en el campionat tots ens vam posar a plorar” –Daniela Picó–. Aquests pensaments eren i són els de aquestes dues gimnastes alcoianes que quan trepitgen el tapís donen el millor de si.

L’evolució, més enllà de nivell de gimnàstica, també ha sigut mental per a ambdues. “La part mental es va treballant, quan era xicoteta eixia súper nerviosa, sempre vomitava abans o després. Ara isc molt més tranquil·la i pensant que he de donar el millor de la meua”, assegura Navarro. Per la seua banda, Picó, explica que “quan cometia una fallada em deia no passa gens, segueix, és alguna cosa que s’ha d’oblidar i seguir”.

A aconseguir “els nostres somnis”, ambdues coincideixen a destacar el paper de la família, entrenadores, companyes i amics.

“Des que faig gimnàstica sóc molt més disciplinada. Quan tens unes hores marcades tens una rutina i no és tan complicat”, afirma la Campiona d’Espanya amb cèrcol, Elba Navarro.

“Tenen un gran mèrit aquestes xiquetes, hi ha moltíssim nivell. A la Comunitat Valenciana es queden fora moltes bones, en el classificatori és molt important passar, arribar allí és molt difícil”, afirma Consuelo Santacreu en referir-se a Elba Navarro i Daniela Picó, dos de les gimnastes alcoianes que tenen a aquest esport present en el dia a dia i s’ha convertit, sens dubte, en una forma de vida.