Dues dècades dedicades a cuidar de les abelles

Salvador Andrés, agafant el relleu del seu pare, està implicat en diversos projectes d’apicultura mediambiental

Dues dècades dedicades a cuidar de les abelles
Salvador Andrés a la seua botiga, situada en la Zona Nord. | ALDEMAR

En 2026 es compliran dues dècades de dedicació a l’apicultura mediambiental per part de Salvador Andrés, qui va heretar del seu pare l’amor per les abelles.

Amb un ventall molt ampli de projectes, Salvador Andrés va optar i continua optant per una apicultura sostenible, que no està basada a aconseguir la màxima quantitat de mel possible, si no en la seua cura i en què aquestes seguisquen el seu procés natural.

Des de la seua botiga ‘Abeja Silvestre’, situada en la Zona Nord –carrer Planes de la Baronia–, a la realització de tallers, assessorament i orientació en l’apicultura amateur –en alça, segons apunta–, participació en mercats de producte local, projectes de reforestació, ruscos didàctics o divulgació, i fins i tot la retirada d’eixams urbans –que va començar el seu pare i ara continua ell, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcoi i els bombers–, que es traslladen a l’alberg apícola municipal, i que va tindre com a origen el no saber què fer amb els eixams que es retiraven, i es va optar per crear eixa iniciativa.

L’elecció del citat tipus d’apicultura té com a origen una important i desconeguda plaga que va arribar a Espanya al voltant de 1985: la varroa, per a la qual Andrés assenyala que hui dia segueix sense haver-hi “un medicament efectiu” i que al marge de les accions de crema que es van iniciar en aquest any per a tractar de controlar-la, el seu pare, veient que “els eixams silvestres continuaven venint a la ciutat” i sobrevivien, va decidir “estudiar el comportament de les abelles silvestres contra el comportament del que nosaltres féiem en els ruscos d’explotació”, comprovant un comportament natural en el qual “les abelles silvestres, quan arriba l’estiu o l’hivern paren l’activitat perquè quasi no hi ha flor, el niu de cria es redueix a la mínima expressió, i és quan també es redueix el niu de varroa”, aconseguint així una regulació: “intentar que el teu rusc sempre estiga fort implica que el niu de varroa siga igual de poderós”.

Va ser l’any 2006 quan Salvador Andrés va veure en l’ofici del seu pare una possible “eixida laboral”, en la qual es va anar endinsant després de deixar el seu treball: “conforme vas coneixent a les abelles cada vegada et van agradant més” fins que arriba un punt en el qual reconeix que “no entenc la meua vida sense les abelles”.

Salva fill també ha continuat amb el projecte de les estacions pol·linitzadores que va iniciar el seu pare i amb l’alberg apícola en el qual realitza visites, i del qual enguany es compleixen 30 anys: “aproximadament cada mes fem una jornada de portes obertes a l’alberg, que està a baix de la ‘buitrera’. És gent que ve a veure el projecte Canyet, i després els ensenye el projecte mediambiental”.

L’apicultor assenyala que “volem recolzar-nos en tres potes: el tipus de rusc especial que fem nosaltres, que són ruscos modulars” que s’adapten als diferents moments de les abelles, “al mateix temps fer formació, i traure un poc de mel”.

No obstant això, reconeix que “aspirem a fer projectes mediambientals d’envergadura”, i està en eixe camí, ja que el seu “epicentre d’activitat” es troba en la Finca Buixcarró, situada entre Bocairent i Banyeres, en la qual col·labora amb una empresa en matèria de fer restauracions i reforestacions: “portem a grups, els posem l’equip, fem tallers d’apicultura”.

En el marc d’eixe paper de cuidador mediambiental mitjançant l’apicultura, Salvador Andrés fa al·lusió a la possibilitat de crear la figura i el treball d’apicultor mediambiental: “hi ha una manca cada vegada més evident de pol·linitzadors, i existeix la necessitat que algú renuncie a una gran part de la seua producció per a dedicar-se al fet que les abelles estiguen bé i es dediquen al que han fet sempre, que és pol·linitzar”.

Andrés remarca la importància d’eixa labor de les abelles: “és la germinació, el principi i l’origen de la vida”.

A la il·lusió i vocació de tots els projectes que té en marxa, se li suma que la seua filla Aitana “s’ha apuntat al carro” i està endinsant-se en el món de l’apicultura, mantenint la saga apícola en la família.