Diputacions comarcals

Vaja per davant que el que (mal que bé) escriu és un ferm defensor de la desaparició de les demarcacions provincials. Si la divisió del mapa per províncies traçada a capricis forçats és absurda, l’existència de les diputacions que governen aquests retalls territorials és demencial. El principal argument a favor d’aquestes institucions, allò de que “molts pobles xicotets depenen de les seues inversions”, cau pel seu propi pes: que aquestes inversions siguen transferides directament als ajuntaments i segur que se les apanyen millor, eliminant així un intermediari ben car. O que aquests recursos siguen gestionats pels governs autonòmics, que tenen funcions efectives, reals i lògiques.

Les diputacions són una mena d’irreals entorns de privilegi amb què es premia a aquells polítics que, ves a saber per què, destaquen als seus partits corresponents. Una destinació de campanetes, que els permet comportar-se com a virreis, passejant-se de poble en poble amb posat nobiliari, gestionant pressupostos estúpidament alts. En un àmbit així, no estranya que vagen sorgint personatges que han saquejat els exagerats recursos públics de les màximes institucions provincials.

Vinc a dir tot això de les províncies i les caricaturesques institucions que les governen a sant de que aquesta mateixa setmana ha donat senyals de vida el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, un ens que a priori deuria estar concebut per treballar la cohesió i l’equilibri territorial de forma més real i efectiva que les diputacions. Recentment ha eixit del seu estat d’hivernació, i fa uns dies donava a conèixer una de les seues primeres accions: un Pla de Dinamització de Projectes Estratègics.

Doncs la primera acció ja ha trobat crítiques contundents: les entitats empresarials i els sindicats (que a més casualment van ser les que van impulsar el consorci amb major decisió durant la seua primera etapa) van posar el crit al cel perquè ningú els havia consultat. Expressen “profund malestar” i “perplexitat”, ja que entenen que la participació amb què diu comptar el Pla queda ben malmesa.

Mal comença el viatge. El Consorci hauria de projectar una imatge d’excel·lència simplement per demostrar que hi ha formes de gestionar el territori molt més eficients que les anacròniques diputacions. Torne a dir-ho: al meu entendre, les províncies i les diputacions s’haurien d’eradicar. I no sóc l’únic que ho diu això, sinó que hi ha persones més respectables que jo que també opinen així; algunes d’elles, casualment, a la comissió executiva de les Comarques Centrals Valencianes. Hauria de ser una prioritat predicar amb fets i dissipar qualsevol dubte raonable de que el consorci puga tendir a convertir-se en una altra diputació d’una quarta província. Però el fet és que, de bones a primeres, el projecte bada.

Tot això sense parlar de que el pla se li ha encarregat a una empresa del País Basc; ací no en deu haver cap capaç de fer-ho. El Pla de Dinamització de les Comarques Centrals Valencianes comença dinamitzant les Comarques Centrals Biscaïnes. Buf.