Desconnexió
El temps de vacances hauria de ser sinònim de desconnexió. El descans remunerat no és tan antic, enguany compleix noranta-tres anys. Va ser reconegut pel govern de la Segona República amb Largo Caballero com a ministre de Treball. Eren set dies, ara semblaria poquet. S’ha vist que una pausa, una parada durant uns temps prudencial resulta molt beneficiosa no només per al treballador, també per a l’empresa.
L’estrés, l’excés, causa greus efectes en les tasques diàries. L’origen de la paraula vacances, ja ho diu, la vincula a estar lliure, però realment es pot produir una total desconnexió?
Els primers alcoians i alcoianes que van anar a estiuejar suplien totes les carències amb la il·lusió d’estar a vora mar, compartir temps d’oci sense cap obligació laboral i conviure amb la família.
Suposaven al·licients suficients per a dur endavant amb molts esforços el parèntesi a la platja o a la muntanya. La força de la mar o els cri cri dels grills eren encoratjadors nexes per a aconseguir la necessària interrupció.
A més s’afegien els temps morts llargs, prolongats, basca en pura essència, que trastocava els menuts i alterava els majors per a revelar històries que tenien guardades amb clau en el cervell. Moltes lluminoses idees han sorgit en eixes basques, immenses, eternes, en els grans estadis d’avorriment.
La desconnexió era pràcticament total i es tornava amb una vivacitat impensable. Ara aconseguir la interrupció és un assumpte molt més complex. Podríem pensar com si fos una casa. En la d’abans, hipotèticament, només hi havia un endoll, ara hi ha molts més i no tots es poden llevar tan fàcilment.
El whattsapp, el mòbil, les plataformes, som com mosques que ens rodegen i impedeixen que aplegue la calma, sumir-se en el ple avorriment. El cervell queda captivat pels estímuls externs, com si estigués en un parc d’atraccions, i boicotejarà qualsevol intent de deixar una ment relaxada. Si és precís, s’obsessionarà en els passos recorreguts o en les calories cremades que marca el rellotge intel·ligent. Són les conseqüències dels canvis, del progrés que porten molts avantatges, però ens allunyen d’una vida més senzilla.
Com va dir l’escriptor i comediant Robert Orben, en unes bones vacances no has de fer res, tens tot el dia per a fer-ho. Afegir a més que cal aparcar l’ansietat, les preocupacions i no desistir fins a obtindre una agradable desconnexió. Pot ser un preàmbul per a nodrir-se de bones idees.