Descobrint el ‘Mors in vita’ de Cabrera

En l’Heraldo de Madrid, del 18 de gener de 1929, signada per E.S. Martínez de la Torre, es publica una entrevista, a doble pàgina, amb el pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó, Don Fernando (Alcoi,1866-1937). La seua reflexió sobre el quadre “Mors in vita” és tota una declaració de principis que defineix a aquest artista singular: “El color en Mors in vita està pastat amb llàgrimes. Cada quadre és el record d’una època de la meua vida, són quadres sentits pel meu, amb una ànima que solament jo puc comprendre”.

I ací estava, col·locat entre dos pilars del Saló Rotonda del Cercle Industrial, la vesprada del passat dimecres, el Mors in vita, imposant la seua presència de contrastos, transmetent a cadascun dels assistents a la conferència de la historiadora María Guillem un sentiment diferent. L’Institut Juan Gil-Albert i l’Ajuntament d’Alcoi oferien aquesta sessió, la primera de l’any 2022, de Descubre una obra de arte, centrada en el quadre Mors in vita, de Fernando Cabrera, una obra a l’oli de 203X276 centímetres de grandària, pintada en 1898 per a ser presentada l’any següent en el certamen nacional de Belles arts de Madrid, on no va aconseguir cap reconeixement, amb crítiques a favor i en contra. És en l’exposició universal de París, en 1900, quan aconsegueix una medalla de bronze.

María Guillem, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Salamanca, que ha treballat per a les col·leccions artístiques DKV i Banc Santander, va ser l’encarregada d’aprofundir i explicar el que hi havia darrere d’aquest impressionant quadre del mestre Cabrera, sent presentada pel president del Círculo, Indalecio Carbonell, qui va recordar la relació del pintor amb la institució on deixe la seua empremta a la biblioteca i en la Gruta, on va arribar a ser president. També va intervindre Pilar Tébar, directora de l’Institut Gil-Albert, qui va mostrar la seua satisfacció per haver iniciat aquest cicle en un marc tan singular i especial com el del Cercle Industrial i amb un referent de la pintura del segle XIX.

La ponent, María Guillem, va començar oferint una semblança de l’artista per a comentar les característiques del quadre exposat, detenint-se en la singularitat de tractar-se d’una segona versió, diferent a la presentada a la nacional de Belles arts i a la Universal de París, ajudant-se de la projecció de diferents imatges.

Mors in vita presenta el contrast de l’escena d’uns cossos sense vida en un depòsit de cadàvers amb l’explosió de la primavera en uns arbres que es descobreixen a través d’uns grans finestrals. Aquesta obra no és un “més del mateix” en la trajectòria de l’artista alcoià que convertiria el seu estudi, a la Casa del Pavo, en un actiu centre de cultura, ja que malgrat seguir amb “l’assumpte” de la mort i la tragèdia, incorpora la força de la llum i el color que està contagiant entre els seus contemporanis Joaquín Sorolla (1823-1923).

La ponent va destacar els canvis registrats en l’obra entre la primera i la segona versió, compartint amb els assistents la localització de les “set diferències”, algunes d’elles ostensibles.

Pot llegir l’article complet en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 15 de gener de 2022.