Demanen 52 milions a la promotora de Serelles
Hi ha en marxa un judici en el Jutjat del Mercantil Número 2 d'Alacant
La urbanització inacabada de Serelles continua sumant capítols a la seua controvertida història, amb els tribunals com a teló de fons. L’últim es compta en el Jutjat del Mercantil Número 2 d’Alacant, on se celebra un judici contra la promotora Luxender pel qual es tracta d’aclarir la gestió del patrimoni i de la comptabilitat. Un judici pel qual la constructora Artemisa, com a creditora, reclama als administradors concursals un total de 52 milions d’euros per la seua gestió des de 2008.
Convé recordar que va ser en eixe any quan es va declarar en concurs de creditors la promotora alcoiana Luxender, que impulsava la polèmica urbanització situada als peus de la Serra de Mariola, deixant les obres en l’aire amb diversos afectats. Més tard, el propietari i president de la promotora va denunciar a l’administració concursal en 2014 per cobrar, presumptament, xecs a nom de l’empresa i vendre finques d’amagat.
El cas va esclatar en plena punxada de la bambolla immobiliària i entre un ampli rebuig social d’un projecte que l’Ajuntament d’Alcoi, governat pel PP amb majoria absoluta, va aprovar en 2005, amb la previsió de construir 500 habitatges unifamiliars en aquest paratge d’alt valor ecològic, fins i tot de poder ampliar el pla urbanístic i triplicar el nombre de xalets en posteriors fases.
Ara, en el judici en el qual estan demandats deu dels responsables de l’administració concursal de Luxender, s’ha tornat a posar sobre la taula l’opacitat que existia en la comptabilitat de la promotora. A més, en una de les sessions celebrades s’ha parlat dels actius que tenia l’empresa, entre ells un Porsche i una plantació de 20.000 oliveres en la finca Mas de Vilaplana, on també hi havia prop de vint cavalls pura sang.
Amb tot, cal destacar la complexitat del procés, ja que només el concurs de creditors inclou 55 toms i més de 20.000 folis de documentació, que poden aportar-se ara en el judici. A més hi ha dotze demandats, la qual cosa implica una gran quantitat d’advocats i la necessitat que la vista se celebre en la sala d’actes del jutjat. A part d’això, les primeres sessions han estat marcades pels problemes tècnics amb la gravació, una situació que ha portat al jutge a denunciar la falta de mitjans.