Decretat l’estat d’optimisme en l’Alcoyano
Els blanc-i-blaus ocupen el lideratge per tercera setmana i ahir es va viure un altre d'aqueixos partits inoblidables amb l'afició exercint de jugador número 12
Mentre que a nivell institucional les coses marxen a un altre ritme, després que la setmana passada s’obrira la veda a l’anàlisi de les primeres ofertes de compra del club, a nivell esportiu l’Alcoyano ha posat la directa i per tercera jornada consecutiva els de Vicente Parras lideren la classificació del grup 2 de la Primera Federació.
Els números del Deportivo són inqüestionables: sis jornades disputades, cinc victòries, un empat i cap derrota. Huit gols a favor per tres en contra, a més de ple de victòries com a visitant: tres de tres en Las Gaunas, Los Pajaritos, Stadium Gal, tres escenaris amb pedigrí.
Estadístiques al marge, l’equip funciona com la seda a nivell col·lectiu i individual. Vicente Parras ha trobat molt prompte el seu onze tipus. Només les bandes li porten una mica de cap i és on més moviments de peons existeix. A nivell individual, en els primers partits va aflorar la figura de Raúl Alcaina, si bé quasi tot els jugadors han tingut el seu moment: Miguel Bañuz, Raúl González, Álvaro Vega, Pablo Carbonell, Fran Miranda, Juanan, Armental, *Moyita…
Agüero, que va començar amb dubtes, va signar a Irun un gran partit. Ahir va seguir per aquesta mateixa senda Rubio. Entorn del seu fitxatge va haver-hi bastants crítiques. La manera de marxar-se de l’Alcoyano en la seua anterior etapa va alçar butllofes. El 22 es va reivindicar davant l’At. Balears eixint des de la banqueta. Va forçar el penal amb el qual el Deportivo va aconseguir la igualada i en el minut 90, va marcar un golàs de cap que va suposar el 2-1 definitiu.
Llavors el Collao va esclatar de goig. La màgia del Collao va viure un nou episodi amb un públic bolcat amb el seu equip i exercint de jugador número 12. El triomf enfront de l’At. Balears va ser una victòria d’equip però també la graderia, amb aquest «Deportivo, Deportivo!» que va aflorar en els mals moments de la segona part, va jugar un paper fonamental en els tres punts aconseguits.
La celebració posterior va ser antològica, de les quals posen els pèls de punta. El que s’ha dit, queda declarat l’estat d’eufòria en el Deportivo. El dissabte, contra el Cornellà, un altre gran escenari on l’Alcoyano sol moure’s com a peix en l’aigua.