Decàleg del perfecte Modernista

Apoc més de huit dies de que s’iniciés la setena edició de la Setmana Modernista de la ciutat, convinga o no que açò ja ho decideix cadascú, vaig a fer diverses reflexions al seu voltant. Com que a altra època de la meua col·laboració amb la premsa escrita, enllà pel pleistocè, l’aplicat decàleg del cabo fester va ser un dels hits de la temporada, reprendré dit format per a orientar-los en l’esdeveniment que està per aplegar. Així que tirem endavant amb els preceptes.

1.- Per a participar de la festa, no val qualsevol cosa. Parle en concret de vestuari. No és el mateix modernista que modernillo, tinguen-ho clar. Allò de col·locar-se al damunt el primer que es troba pels baüls de casa de la besàvia, no és de recibo. Acaba per composar espècimens dignes d’estudi sense saber massa bé si el que es vol recrear és l’inici del segle XX o una rave al Frisco dels setanta.

2.- Acudisca a algun dels actes culturals que hi ha programats. No és nociu per a la salut, per molt que algun savi ho proclame. No sols es nodrirà de dades que possiblement desconega, sinó que es guanyarà un lloc al cor dels grans damnificats d’aquests; els ponents.

3.- Encara que la tendència general es trobe imbuïda d’ella, evite que la frase “disfressar-se per a beure cafè” es convertisca en el leitmotiv del cap de setmana. I si és així, procure que no se li note massa.

4.- Gaudisca del que les distintes associacions que organitzen esdeveniments li ofereixen, està tot molt bé, però… no es faça soci de cap d’elles. Encara. Si té una mica de paciència, en no res en tindrà vint-i-huit per a triar. I una associació d’associacions per a gestionar-ho tot i deixar-nos la mar de devanits. I és que no tenim remei, en aquest poble som així.

5.- Mantiga, quan vaja d’ací cap enllà, una actitud Modernista. Què no sap al que em referisc? Doncs estudie, estudie una mica. Llisca a Rubén Dario, gaudisca de Mucha… Tampoc es tracta de traure’s un master, sols de saber el que va envoltar aquest moviment artístic però també vital. No ens vindrà malament una mica de coneixement. I ja de camí aplicar-ho hui en dia.

Gaudisca del que les distintes associacions que organitzen esdeveniments li ofereixen, però… no es faça soci de cap d’elles. Encara. Si té una mica de paciència, en no res en tindrà vint-i-huit per a triar

6.- Si el rol que ha decidit cobrir és el de burgés, que se li note. Eixa suficiència, eixe aire de superioritat, de que les coses a la ciutat funcionen sols perquè vostè està aquí… Tampoc es pense que amb l’actitud tindrà diàfana l’entrada al Cercle Industrial. Recorde que per a gaudir de les instal·lacions sense ticket s’ha de ser soci.

7.- Si pel contrari, el rol triat és el de proletari, doncs que se li note també. Tal volta més encara. Què dimonis! Eixa combativitat, eixa dignitat, eixe reclamar el que es seu encara que se li negue el pa i la sal. No cal, és cert, portar-ho a l’extrem. Si té ganes de baralla estic segur que trobarà causes més satisfactòries.

8.- Capbusse’s a l’origen d’aquesta celebració. El Modernisme és el triomf de la burgesia per damunt del proletariat. Un triomf que acabà manifestant-se trenta anys després de que aquests segons intentaren aconseguir uns drets vitals i que se li negaren de manera categòrica per a que tot continués igual. En aquest cas, i contradient al príncep de Lampedusa, sense que res canviés.

9.- Capbusse’s però no massa. No és pla de botar-li foc a mig carrer Sant Llorens ni d’arrossegar per l’empedrat –ull a com està l’empedrat!– a l’actual alcalde electe. Tot té un límit que després se’ns va la mà i…

I 10.- Aquest decàleg, al contrari que els manaments de Déu, es resumeixen sol en un: Gaudisca. Gaudisca del carrer, de la climatologia, de la gastronomia –allò de menjar, beure i no creure–.

Gaudisca dels seus veïns, d‘una ciutat amb un passat esplendorós que ens recorda que, malgrat les dificultats, es pot lluitar per a millorar la vida de tots els que ens envolten des de causes aparentment perdudes.

I ja, si de camí, veuen un espigat capità de cavalleria dels llancers de Luzó, no dubten en saludar-lo. Malgrat el seu aire despistat, sí. Tinguen en compte que acaba de tornar de Filipines i porta el jet lag una mica trastornat.