Daniela Picó: campiona de bressol

La mateixa expressivitat, la mateixa bellesa i passió que desprén cada moviment sobre el tapís, la trasllada després fora de la pista, on el seu contagiós somriure, la seua dolçor a l’hora d’expressar-se, fan de Daniela Picó, Dani com l’anomenen les seues entrenadores i companyes, una gimnasta especial, capaç de menjar-se el món amb gràcia i estil, una campiona de bressol que no es cansa de guanyar i acumular medalles i elogis.
La seua última conquesta ha sigut proclamar-se campiona d’Espanya en la categoria infantil. Un podi que li és molt familiar des de ben xicoteta, quan ja va començar a donar mostres de tindre una habilitat especial per a practicar gimnàstica rítmica.
Amb tot just 6 anys, dos i mig després d’haver donat les seues primeres classes en el Club Gimnàstica Rítmica Alcoi, feia el seu debut en un Campionat d’Espanya obtenint un sisé lloc, res malament per a algú que s’estrenava en un gran campionat.
Un any després, com a benjamí, es proclamava subcampiona d’Espanya. Començava així un idil·li que cinc anys més tard encara continua.. En 2018, en el seu primer any com a aleví, acabava setena de la general i aconseguia penjar-se la seua primera medalla per aparells. Va ser bronze en pilota. En aquell campionat va enlluernar a tots per ser la més xicoteta entre les participants.
En 2019, com a aleví de segon any, va acabar segona de la general, es va penjar el bronze en cércol i sisena en mans lliures. Resultats que li van servir per a passar a la final, on va arrasar, finalitzant primera en cércol i pilota. L’any passat va acabar segona en tot: va ser medalla de plata en la classificació general, segona en cércol, corda i cinta.
Els seus excel·lents resultats en el Campionat d’Espanya comencen a no passar desapercebuts i els últims estan sent mesos de vertigen per a Dani Picó. La Federació Valenciana, una de les més potents de la rítmica nacional, ja li ha tirat l’ham i forma part d’un pla de seguiment que supervisa la pròpia seleccionadora nacional, l’alacantina Alejandra Quereda.
Des de fa un parell de mesos es desplaça setmanalment fins a València i juntament amb altres set gimnastes de la Comunitat participa en sessions de tecnificació en les quals són sotmeses a un exhaust seguiment per la seua entrenadora Blanca López.
També ha debutat, com cedida, en la Lliga Iberdrola, la competició de clubs més important a nivell estatal. Va formar part de l’equip del Torrevieja que va aconseguir l’ascens a Segona Divisió. Sent encara infantil, va haver de veure-li-les amb rivals que moltes d’elles eren júniors o sèniors, tot un aprenentatge per a la gimnasta alcoiana que va aconseguir pujar pel cap alt alt del podi en corda.

Millor esportista promesa
Aquesta progressió que encara no coneix sostre, va fer que el Centre d’Esports en la passada anualitat li designara com a millor esportista promesa, succeint en el palmarés a Maia Llácer, que es va quedar a molt poc de formar part de l’equip olímpic d’artística que  competirà en els Jocs de Tòquio.
La guinda a tota aquesta excel·lent trajectòria va ser el títol de campiona d’Espanya en la categoria infantil amb un primer lloc en cinta, sent segona en corda i cinquena en pilota. Els seus punts, a més, al costat de la d’altres dues gimnastes, van servir perquè la Comunitat Valenciana es proclamara campiona d’Espanya de la categoria per seleccions territorials.
Un magnífic fermall al seu pas per la categoria infantil. Dani Picó, que al començament de mes va complir 13 anys, ha de canviar de categoria per edat i s’estrenarà com a júnior. No serà l’única novetat que haurà d’afrontar en el nou curs, també estrenarà aparells. Desapareix del seu programa d’exercicis la corda i s’incorporen les maces i el cércol. A l’alcoiana el preocupa sobre tota familiaritzar-se amb les maces, “en ser dos objectes es fa més complicat el llançament i la recepció, caldrà tindre molta paciència”, explica.

Excel·lent estudiant
La seguretat que transmet dins del tapís, aconsegueix després traslladar-la al seu dia a dia. No sols està consolidant una prometedora carrera com a gimnasta, és també exemplar com a estudiant. “No està sent gens fàcil compaginar estudis amb gimnàstica, cada vegada les exigències creixen i moltes vegades em falten hores. Hi ha dies que després d’acabar d’entrenar a les huit, sope i em pose a estudiar fins a les dotze i l’endemà em tinc que alçar a les sis i mitja del matí per a repassar”, confessa aquesta estudiant de primer curs de l’ESO en Esclaves que vol estudiar medicina.
Els qui segueixen la seua carrera destaquen el seu carisma, l’expressivitat que acompanyen tots els seus exercicis, amb una gran rapidesa de moviments que li permet executar més dificultats i obtindre millors puntuacions dels jutges.
En la gimnàstica rítmica no sols compta la tècnica i la creativitat, és un esport en el qual també ha de sincronitzar-se cada moviment amb el muntatge musical triat i fins al maillot ha d’estar en harmonia amb el programa triat.
Són 90 segons, un minut i mig, que acaben convertint-se en la suma de molts detalls dels que ix la nota final. “La gimnàstica m’acompanya en tot el que faig, fins i tot arribe a somiar amb ella, ser algun dia gimnasta d’elit i aconseguir la selecció. Ara que vaig a València una vegada per setmana, tinc l’oportunitat d’estar molt temps amb elles. Compartim el mateix tapís que les components de l’equip nacional. Intente fixar-me en el que fan. Els qui més estan en contacte amb nosaltres són les components de l’equip júnior”, destaca.
El gran salt que ha donat la seua carrera en l’últim any li situen en una posició immillorable per a en el futur entrar en els plans de l’equip nacional. “És el meu somni, per la qual cosa treballe diàriament, però això també  està en mans de la seleccionadora. Seria la canya”, agrega amb tota la il·lusió del món des del seu quin cos de 1,49 d’altura i 34 quilos de pes.