Corro, luego existo
Si algú va sortir el passat diumenge al matí pels carrers de la ciutat, va córrer el risc de trobar-se engolit per una marea de samarretes de colors cridaners. No ens trobàvem baix l’atac dels running dead (seqüela que el directiu de televisió “de turno” deu estar preparant per a la pròxima temporada). Era ni més ni menys que la mitja marató alcoiana, que aquest any ha comptat amb la participació de gairebé 1.200 corredors.
Ací ens trobem amb un conflicte, el qual fa referència a la terminologia. S’ha de diferenciar entre corredors, aquells que porten practicant l’esport des de fa anys; i runners, els que han iniciat la pràctica esportiva després que Decathlon comencés a dissenyar roba d’entrenament d’allò més vistosa. El ben cert és que un exercici físic que abans practicàvem els que no podíem assumir la quota d’un gimnàs, ara ha esdevingut l’ocasió perfecta per lluir “modelet” i vanar-se per l’última marca personal. No m’atreviria a dir quants d’aquests van prendre partit a la cursa alcoiana, però veient els vídeos enregistrats diria que no foren pocs. Fent ús dels meus dots periodístics, he dut a terme una exhaustiva recerca per esbrinar quins són els manaments del que es coneix avui dia per “postureo” runner.
El fonamental és l’equipament. Com deia anteriorment, a major estridència major probabilitat de ser vistos, el qual és l’objectiu principal. Els complements són una peça molt important, per tant no poden faltar les ulleres de sol, la gorra, el pulsòmetre, la canellera i tot allò que no ens faci parèixer un amateur. Si a sobre es poden conjuntar tots aquests elements, el runner ja es troba en condicions d’eixir al carrer.
L’escalfament és prescindible, ja que la idea és parèixer professional, en cap cas ser-ho. Malgrat tot si es decideix per exercir-lo, s’haurà de fer a un lloc amb gran visibilitat per tal que tot el món aprecie el grau de tonificació dels nostres músculs.
Durant la carrera l’smartphone serà el millor company possible, ja que permetrà realitzar els selfies de rigor. A més, necessitarem una aplicació que enregistre el temps i la distància de l’entrenament per tal de compartir-ho posteriorment a les xarxes socials. En cas de voler millorar la nostra marca personal, sempre hi ha l’opció de fer el recorregut amb l’ajuda d’algun vehicle. Si has quedat per córrer en grup, s’aconsella fingir una inoportuna lesió.
Quan ens trobem amb un altre runner que pose en qüestió la nostra capacitat atlètica cal avançar-lo sense miraments, encara que això supose dur un ritme més ràpid del que el cos siga capaç de suportar.
Amb tot açò ja tenim la base teòrica per als que vulguen preparar-se per la pròxima mitja marató. La samarreta commemorativa i la foto a la línia d’eixida seran el perfecte reconeixement als esforços per seguir aquesta nova moda. A partir d’aquest moment l’objectiu serà participar en el major nombre de curses possible fins que la comunitat runner trobe una altra afició per poder mostrar al Facebook.