Corol·lari fester

L’eclosió festera es queda en el record com un cúmul de bons instants, diferents de la quotidianitat diària. Per a molts la festa és efímera, vàlida per a viure-la com a un moment d’esplai, buscant només passar-ho bé. Per a altres és un bon pols que radiografia la ciutat. Els dies de més gent pels carrers del centre aporten un fum d’observacions. La indumentària de les filaes és la mateixa, però ha variat molt el seu teixit social. Un altre aspecte curiós seria comprovar les mirades dels festers i les festeres quan baixen en l’entrada. Res a vore amb les dels 60, ni les del 80 per exemple.

L’entrada funciona com un gran aparador, l’exposició de la creativitat que s’ofereix al públic.Resulta inevitable, s’ha convertit en una conversa alcoiana clàssica, caure en una comparativa respecte a altres anys o èpoques. Tampoc s’eviten els calificatius i s’afegeix el millor o pitjor, o m’agrada o no m’agrada com si s’estiguera veient el festival d’Eurovisió o existira l’obligació d’elaborar un rànquing popular de les entrades. Perquè la desfilada és encisadora i evoluciona com s’ha pogut comprovar enguany amb apostes i dissenys ben originals. El futur està en mans de les filaes i del públic amb la seua acceptació, rebuig o indiferència. Els dos marcaran els continus canvis, i es vorà si predomina o s’esvaeix el model més clàssic.

També ha impactat enguany l’alta xifra de participació. Els que més ho valorarien són aquells festers que ja no estan, que van patir per mantindre la festa i van desfilar amb els justos per a evitar la desaparició de la filà.

Tot conforma un ric patrimoni, encara que hi ha un element vital. El que ajuda a emocionar-se, a sentir, a vibrar, el que multiplica el sentiment per la festa: la música.

Resulta admirable el paper de les bandes. S’aprecia la força musical, el ritme, la sonoritat, com creen l’atmosfera necessària per a endinsar-se en la festa. Hi ha peces que apeteix escoltar-les senceres, sense pressa, per a gaudir més de les composicions. I donen ganes que tot el viscut, el que s’ha vist en uns dies de gala, tan especials, no es quede escampat, dispers. Quan s’agrairia que tot quedara recollit en uns nous volums, una nova ampliació de l’enciclopèdia Nostra Festa, aquella iniciativa del president d’honor de l’Associació de Sant Jordi, Enrique Luis Sanus, que va impulsar culturalment els moros i cristians.