Conquistar Amèrica en Vespa

L’esperit aventurer d’Emilio Turrión lluny de minvar per l’acumulació d’experiències, va en augment i després de diversos estius recorrent Europa de nord a sud i d’oest a est, la seua última ‘bogeria’, com li agrada dir, és saltar de continent i creuar l’Atlàntic per a plantar-se a Estats Units on es passarà els pròxims tres mesos.

La seua missió, com si d’un autèntic conqueridor es tractara, és travessar el país des de la Curta Est a l’Oest per la Ruta 66. Un desafiament que compleix la seua segona setmana i que va començar a Miami, on li esperava la seua nova amiga, perquè fidel encara no ho té clar.

Es tracta d’una Vespa 150cc Spring de 1967 que va adquirir per internet al no poder-se portar des d’Espanya el seu Vespa negra per problemes de certificats d’homologació i contaminació, “a més dels excessius diners que haguera suposat transportar-la”, ha explicat Turrión.

La seua compra va ser fàcil –hi ha poques– i açò va implicar posar-la al seu nom en l’estat de Florida –una altra labor complicada en viatjar amb un visat de turista–, dificultats que han augmentat amb el segur obligatori de la moto –per no tenir una llicència de conduir temporal–, gestions que ha comptat amb l’ajuda de l’alcoià establit a Miami i Tomasina com Emilio Turrión, Miguel Pérez Cardona.

Una altra complicació ha sigut la falta de tallers mecànics especialitzats en scooters clàssics. A través de facebook va poder contactar amb el mexicà Enrique Fernández, que li espera a Washington DC per a una posada a punt, i del local Geoff Gregory, que farà el mateix quan arribe a Orlando.

En el seu pas per Florida s’ha trobat amb un sol abrasador, humitat extrema i unes carreteres infinites i amb multitud de carrils que li van obligar a cercar rutes secundàries. Després de passar per Cap Canyar i Disney World en els primers dies, en la seua segona setmana en ruta i amb més d’1.000 milles –1,61 quilòmetres– sobre les seues esquenes ha passat per poblacions com Savannah, Charleston, Fayetteville o Richmond.

Com la seguretat “deixa molt a desitjar”, segons compte, no se separa del seu Vespa Spring del 67 ni per a dormir en els motels que va trobant. En el seu acostament a Washington, més que les fallades de la seua vella companya, li preocupa el tema del segur de la Vespa, “lloc que no en tots els Estats del país els tramiten i jo estic com a turista”. A l’espera de veure el que li ofereix els pròxims dies, Emilio Turrión tracta de cercar respostes a la seua aventura, explicant que “no es viatja per a escapar de la vida, es viatja perquè la vida no s’escape”.

CURRÍCULUM VIATGER

Viatger i aventurer empedreït, ha visitat al voltant de 60 països en els cinc continents havent utilitzat diferents mitjans de transport. Des de l’Antàrtida amb vaixell científic, passat per Sud-àfrica en tot terrè, Xina i Índia amb tren, Canadà en autocaravana, les Maldives en veler, Austràlia i Nova Zelanda amb cotxe, les Açores en buc mercantil i, des de fa uns anys, el seu mitjà de transport favorit és una Vespa.

Va començar per Espanya, després va donar el salt a França, després la seua aventura va acabar a Polònia després de travessar dotze països i fa dos estius va complir el somni de tot motero, arribar a Cap Nord en la punta de Noruega. Fa un any va voler recórrer Anglaterra, però el robatori de la seua T5 de 125cc del 89 li va fer desistir de l’intent.