Compromís recorda que l’alcalde va impedir que la Generalitat reconeguera un deute de 2’5 milions
El regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha recordat que en el Ple de juny el PP va presentar una moció sobre el trasllat dels jutjats a l’edifici rehabilitat de la Placeta de la Mare de Déu, i que el seu grup va presentar una esmena en el sentit que no solament es delimitaren clarament les titularitats dels dos edificis sinó també –i sobretot– que en el Conveni de cessió que se signara entre l’Ajuntament i la Generalitat apareguera una clàusula en la qual la Generalitat reconeguera que hauria de pagar una part de les obres de rehabilitació, que Compromís calculava entre 2 i 2’5 milions d’euros.
Segons Blay aquesta proposta d’esmena de Compromís suposava crear un pont per a resoldre el conflicte, ja que l’alcalde va declarar que no havia manera de posar-se d’acord amb el conseller Castellanos i que s’havien trencat totes les negociacions, i que per això anaven a traslladar la Policia Local a la Placeta de la Mare de Déu. “Per a nosaltres, la inclusió en el Conveni del reconeixement del deute, que el PP acceptava –suposadament d’acord amb la Generalitat– era una bona manera de reconduir el tema i obrir noves vies de negociació sobre un tema que estava tancat. Però l’alcalde, amb el seu vot que qualitat, va rebutjar la proposta del PP i l’esmena de Compromís, trencant tota via de solució”.
El regidor lamenta la falta de cintura del govern PSOE-EU que, amb la proposta d’esmena de Compromís, va gaudir d’una bona oportunitat d’exigir a la Generalitat que pagara les obres de la Placeta de la Mare de Déu, i la va deixar escapar. “La tossuderia, o la falta de visió o de capacitat de negociació del govern, va frustrar l’intent i la Generalitat, a hores d’ara, no reconeix cap deute pel tema dels jutjats”.
Acaba la seua nota Blay recordant que aquesta falta de cintura, o de capacitat de negociació del govern PSOE-EU, està impedint que els grans temes de la ciutat vagen endavant, malgrat les propostes de millora de Compromís. “Per exemple, en el tema del Consell Social no van acceptar ampliar el nombre de representants –almenys uns pocs més, si no tots els que proposava Compromís–, i en la moció del col·lectiu “Salvem l’Aquífer” s’haguera pogut negociar el primer punt que rebutjava clarament la Canal i haver acceptat els altres dos que eren més que raonables. I la resposta sempre ha estat la mateixa, malgrat estar en minoria: NO”.