Cinc raons per a creure

Assimilat el ‘subidón’ de la Copa, la victòria en Can Misses trencant la imbativilitat del líder Eivissa amb un gol d’Ángel, han situat als de Vicente Parras en una posició privilegiada per a aspirar en la sis jornades que resten a la Segona B Pro, amb dos punts d’avantatge sobre Hèrcules i cinc del Vila-real B, que visita demà el Collao.

L’encant del segon temps

Són molts els equips als quals el segon temps se’ls ennuega. Per al Deportivo tenen la seua part d’encant. Més que un sofriment, suposa una certa benedicció. Només dos de les sis victòries de lliga es van aconseguir amb gols en el primer temps. Va ocórrer contra l’At. Llevant en la cinquena jornada amb una miqueta de penal de Jony Ñíguez en el minut 35 i, més recentment, en l’últim partit de 2020, es va guanyar l’Atzeneta amb una gol de Raúl González en el 19.

Els altres quatre triomfs van tindre com a denominador comú que es van forjar després del descans. A casa del Peña Deportiva, on els blanc-i-blaus van aconseguir el seu primer triomf com a visitant, el gol de Ramón va arribar en el minut 68. Després va vindre l’espectacular remuntada de Paterna en la segona part. Els gols d’Alberto Rubio en el 53 i de Jona a deu del final al Deportivo que poguera donar la volta al gol de penal de Fran Navarro en el vint. Contra l’Orihuela els blanc-i-blaus es van avançar amb un gol de Jona a la vora del descans però el gol que sentenciava el xoc va ser aconseguit per Raíllo de penal a deu del final. Finalment està el succeït diumenge passat en Can Misses. Va caldre esperar una altra vegada fins a la recta final de la trobada per a veure pujar al marcador el gol d’Ángel amb el qual l’Alcoyano va acabar amb la imbativilitat del líder Eivissa.

L’únic equip que ha fet pagar al Deportivo amb la seua pròpia medicina ha sigut l’Athletic en la Copa. Va marcar Pablo Carbonell abans del descans i en la segona part va vindre la remuntada dels blanc-i-vermells amb els gols de Villalibre i Willians. Un altre punt ressenyable ha sigut el maneig de Vicente Parras de les substitucions. Ramón va fer el gol de la victòria davant el Peña Deportiva després d’eixir des de la banqueta. Jona i Raíllo també van marcar com a substituts, igual va succeir a Jorge Moltó en la Copa contra l’Osca o José Solbes enfront del Real Madrid.

El lideratge de Vicente Parras

Tot vaixell ha de tindre al seu capità, a aqueix referent que siga capaç de tripular la nau i portar-la a bon port. Aqueix patró és Vicente Parras. Un lideratge basat a dirigir sota el convenciment i mai des de la imposició. La seua visió pragmàtica de les coses, incansable treballador, ha fet possible que el Deportivo siga un equip recognoscible, sense plecs. Va saber captar immediatament l’essència d’aquest club, sense estridències, rebaixant quan va fer falta el soroll en els mals moments i també relativitzant els bons. El 4-4-2 és la seua carta de presentació, el seu llibre d’estil. El lliurament i la generositat és una cosa que no es negocia en aquest equip.

Podran eixir millor o pitjor les coses però l’actitud és una cosa que forma part de l’ideari d’aquest equip. La seua paraula val més que la signatura d’un paper. Vi amb el compromís de retornar a l’equip a Segona B. Podia haver escoltat cants de sirena i va decidir renovar sense saber en la categoria que anava a estar l’Alcoyano.

Equip per damunt de tot

Un dels grans mèrits de Vicente Parras és haver aconseguit implicar a tota la plantilla i que els èxits traspassen a les individualitats, fins i tot fins a l’equip i que siga una qüestió de tot un vestuari.

La seua confiança en cadascun dels integrants d’aquesta plantilla no és postureig, sinó una evidència. En cas contrari no s’entén que en el primer partit de lliga en Los Arcos donara la titularitat a un debutant en Segona B com José Solbes, sub’23 per a més senyals. Damunt com a lateral dret, quan la seua posició natural és la de central.
Va tornar a repetir contra tot un Primera com el Huesca en la Copa donant entrada a Jorge Moltó, que venia de jugar poc.

El canterà no sols va revolucionar l’eliminatòria sinó que va ser l’autor del gol que va donar la passada al Deportivo als huitens de final i la clau a aqueixa famosa eliminatòria contra el Real Madrid. Finalment va fer debutar com a titular en Segona B a Antón en un escenari de la dimensió i davant un rival de l’impacte de l’Hèrcules.

Plantilla revaloritzada

No hi ha un sol jugadors de l’actual plantilla del Deportivo que no s’haja revaloritzat el seu preu en el mercat. L’exemple més clar és el de José Juan, que als seus 41 anys acabat de complir és un dels jugadors de moda del futbol espanyol després de la seua cèlebre eliminatòria contra el Real Madrid. Ni en el seu pas pel Celta, amb debut inclòs en Primera, ni els seus molts anys en Segona Divisió, va aconseguir la rellevància ni la seua figura va ser tan lloada com l’aquesta sent en l’Alcoyano. No és l’únic exemple.

Un altre cas significatiu és el de Mourad. l’hispà-marroquí s’ha destapat com a blanc-i-blau i la repercussió que va tindre la seua actuació copera enfront del Huesca va fer témer en el club que algú de l’Elx es fixara en ell i proposara el final del seu préstec. Igualment Jona va arribar com a davanter desnonat per l’Hèrcules i després del seu rendiment en les últimes jornades comença a cotitzar a l’alça i torna a recordar al golejador d’antany.

Raúl González és titularíssim en aquest equip, el mateix que Jordán, Jony Ñíguez i Juanan, Primi és un altre futbolista que en l’Alcoyano ha recuperat l’autoestima, una situació en la qual també estan Ángel i Pablo Carbonell, el rendiment de la qual no deixa de créixer en les últimes jornades, mentre que el ‘capi’ Juli torna a somriure després d’una lesió de llarga duració. Fins a Diakité, que va arribar a tindre un peu fora en el mercat hivernal, està a un nivell com mai s’havia vist com a blanc-i-blau.

Dotze jugadors han marcat

Que el gol depenga d’un sols jugador té les seues coses bones però també algunes dolentes, com que l’equip quede supeditat a la inspiració d’eixe golejador. En l’Alcoyano existeix aqueixa figura, Jona és un acreditat 9, internacional absolut per Hondures, la terra del seu pare, amb bones estadístiques allà on ha jugat. Li va costar arrancar, portava molt de temps sense jugar i damunt es va lesionar en pretemporada, però ja comença a donar senyals de recuperació i al gener ha marcat els seus dos gols. Però independentment que Jona haja recuperat l’olfacte i Mourad sempre estiga rondant el gol, aquest Alcoyano es troba estructurat de tal manera que marcar no siga una qüestió exclusiva dels davanters i que migcampistes i defenses també aporten el seu granet d’arena.

Fins a dotze futbolistes diferents de la plantilla blanc-i-blava han aconseguit marcar. Només cinc jugadors van aconseguir repetir: Juanan, que és migcampista, és el màxim golejador amb 3 punts i amb dos estan Jona, Mourad, Jony Ñíguez i Ángel, mentre que amb un gol hi ha fins a set futbolistes diferents: Ramón, Raúl González, Jorge Moltó, Alberto Rubio, Raíllo, José Solbes i Pablo Carbonell