Cèsar Palmer: “El poble necessitava un canvi”

El jove Cèsar Palmer (Compromís) és qui ha pres el relleu en l’alcaldia de L’Alqueria d’Asnar després de més de quatre dècades de govern socialista de la mà de Jaume Pascual.

Palmer, natural d’Agres (1987), porta al voltant de set anys en el municipi, treballant a la fàbrica de paper. Fins i tot va ser regidor en la passada legislatura, en la cartera d’Hisenda, Serveis Socials, Personals i Sanitat.

“Vaig haver de dimitir per qüestions personals i pel fet que estava estudiant oposicions”, ens comenta. Però prompte va voler impulsar la introducció de Compromís en el municipi i trencar la dualitat popular-socialista. “La gent volia gent nova, necessitava un canvi”.

Certament, la seua arribada a l’alcaldia “va ser una mica imprevista”. El PSOE va obtindre tres regidors, dos Compromís i altres dos el PP. “La idea és que governaren els socialistes i ho vam estar dialogant, però no arribem a cap acord”. Finalment, Compromís va aconseguir el suport dels populars.

En els municipis xicotets, és una evidència, “ja sabem que la política es personalitza i hi havia fortes discrepàncies entre tots dos grups”. L’ideal, insisteix Palmer, hauria sigut un govern tripartit, pel fet que amb el PSOE “no podíem ja estar”.

RELACIÓ TRENCADA
La relació actual amb l’oposició és nul·la, “està trencada: si és veritat que si no estiguera Jaume en l’ombra les coses serien molt millor”. En paraules del dirigent, “la gent estava ja una mica cansada de sempre el mateix alcalde, de les seues formes, fent que la localitat estiguera una mica encallada”.

La resposta local que ha rebut en els primers mesos de govern ha sigut molt bona, “fins i tot per part dels fidels seguidors de Pascual”.

Volem saber si l’anterior alcalde, en la seua opinió, va fer coses bé, i ens assegura que “per descomptat”. Va aconseguir, entre moltes altres coses, tindre un poble preciós, espectacular, dels millors de tota la comarca. “Però no m’agradaven les seues maneres, una política quasi dictatorial: en 44 anys no ha donat mai una explicació al poble sobre el que feia l’ajuntament, alguna cosa que jo ja he fet”.

Li acompanya en aquesta aventura política sobretot Saray González, número dos del partit, responsable de Cultura, Joventut i Festes. “Però també vull destacar a la resta de partits, que som pocs, però anem tots cap avant, amb la màxima il·lusió”.

Palmer anhela una política de transparència, en la qual “és veritat que acabe de començar i segur que tindré errors, com algun que ja he tingut”. Es reconeix i es demana perdó, “perquè som humans”.

FESTES IL·LUSIONANTS
Respecte a les festes patronals, l’alcalde avança que seran “molt emotives, emocionants i marcaran un abans i un després”. Per què?, li inquirim. Es donarà per primera vegada el pregó, que el faré jo mateix, després que per qüestions econòmiques no poguérem portar a una persona rellevant de la zona.

No obstant això, aclareix, volen que cada any un grup o persona del poble siga la protagonista, com enguany la filà Verdugos, que celebren mig segle d’existència. “També s’han penjat banderes, que feia dècades que no es feia i es farà un homenatge als difunts”, expressa.

Setmanes més tard començaran les reformes d’una nau industrial que ha adquirit el consistori, per a disposar d’un saló multiusos i poder emprar-la com a magatzem. Així mateix, es canviarà el sostre del trinquet, perquè “sens dubte, l’esport per antonomàsia de L’Alqueria és la pilota valenciana”.

L’estiu, comenta amb orgull, “ha sigut fantàstic”, especialment en l’escoleta i en la piscina, “amb algun xicotet esglai –una persona va defecar– que va obligar que s’haguera de tancar dos dies”.

Palmer finalment convida a visitar el municipi, sobretot el museu del paper, “pel fet que L’Alqueria té un gran nom gràcies a aquesta indústria”, però també les seues gents, “que viuen molt als carrers, fent germanor”, i degustar algun dels nostres plats típics: pericana, arròs al forn, paella o bajoca farcida.