Cent anys d’una gran aportació a la modernitat
L’obra de Briet Montaud és una de les majors aportacions que s’ha fet a la modernitat de la ciutat d’Alcoi. Les seues creacions ens van posar en comunicació directa amb les capitals d’Europa, concebent ací composicions amb els nous llenguatges estètics arrelats en un ideari que trencava amb la tradició, fins i tot amb el sistema de creences establit durant segles. Amb l’ús de les tècniques constructives més capdavanteres va donar solució a l’edificació d’indústries a la vora dels nostres rius, va fer possible crear grans espais diàfans com l’antic Teatre Circ, va donar llum i espai als salons del Círcul Industrial, i va fer que molts dels habitatges de burgesos i treballadors guanyaren en confort i higiene. Amb la seua obra, Alcoi entrava al segle XX revestit amb l’esplendor cultural que mereixia una societat urbana cosmopolita.
Fill de mestre d’obres, germà d’obrer, descendent d’una saga de constructors que arribaren a Cocentaina procedents de França, Timoteo Briet va aprendre de l’experiència i de l’estudi tècnic i artístic, primer en l’Escola Industrial d’Alcoi, després en l’Escola de Belles Arts i l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va titular l’any 1890. Aquell xiquet de dotze anys, de Cocentaina, que va arribar a Alcoi, com tants altres xiquets que nodriren l’embranzida industrial del nostre poble, va arribar a ser Arquitecte Municipal de la ciutat, secretari del Círcul Industrial, vocal de la Junta de l’Associació de Sant Jordi, es va casar amb una alcoiana i es va arrelar en la mateixa terra de la Mariola que el va veure nàixer.
Eixa comunió amb el territori, amb el nostre país de la Mariola, és el nostre luxe present, si mirem des de la perspectiva del dia de hui. El nostre luxe d’ara és aquell talent creatiu de Briet que segueix admirant-nos per la seua elegància en la composició de les façanes, pel seu acurat disseny, més propi d’un joier, de les pedres i els ferros que feien expressius els rostres al carrer de les seues cases, sense oblidar mai el gran domini de la matèria essencial de l’arquitectura: la llum.
El trenta de gener es van complir cent anys de la mort d’aquest gran arquitecte, Timoteu Briet, sense el qual la nostra ciutat no haguera estat mai un dels escenaris destacats de l’arquitectura espanyola del segle XX. Recordem-ho, respectant i admirant les seues obres.
GABRIEL GUILLEM. Historiador