CD Alcoyano: Sabem que no, però i si sí
La cèlebre frase de Vicente Parras cobra una altra vegada sentit amb la possibilitat de tornar a Segona
Tirar la vista arrere moltes vegades enriqueix i ajuda a comprendre bastants situacions posteriors. Pocs són els que es recorden de l’ocorregut el 25 de novembre passat. Era dimecres i l’Alcoyano acabava de perdre 3-0 a casa del Vila-real B.
Molts aficionats van tindre l’oportunitat de seguir el partit en directe a través del canal de televisió del Vila-real. Era la quarta jornada i equip encara no havia aconseguit guanyar i portava dues derrotes. Després de veure com el filial groguet passava per damunt del Deportivo en moltes fases de la trobada pocs s’atrevien a pensar més enllà de la permanència.
Quatre mesos després d’allò, l’Alcoyano es presenta aquesta vesprada, a les 18 hores en el Johan Cruyff, el rutilant nou estadi del filial del Barça, per a iniciar deu anys després la carrera de retorn a la Segona Divisió. Com moltes coses en la vida, també en futbol l’important no és com es comença sinó com s’acaba i després d’aquella xafogor de Vila-real, la història va començar a escriure’s per a l’Esportiu de diferent manera a com es va obrir el llibre d’aquesta temporada.
Els de Vicente Parras arriben al Johan Cruyff amb tots els honors, com a subcampions del subgrup B i amb el propòsit de continuar engrandint un curs que quedarà en el record de molts aficionats durant bastant temps.
TERCER PER COEFICIENT
Amb la puntuació obtinguda en la primera fase, els blanc-i-blaus parteixen en graella d’eixida en tercera posició, només per darrere d’Ibiza i el Nàstic de Toni Seligrat. Els celestes compten amb el millor coeficient de punts (2,222), per 1,750 els catalans i l’Alcoià se situa tercer amb 1,722. Quart apareix el Barça B (1,700), cinqué el Vila-real B (1,556) i últim està l’Andorra de Miguel Bañuz amb 1,550 de coeficient.
“La nostra tercera posició quan hi ha tres llocs per a disputar el play-off d’ascens ens situa en una situació privilegiada i ens motiva a barallar per classificar-nos”, ha assegurat Vicente Parras qui considera al Barça B com el rival més atípic dels tres als quals es mesurarà en la segona fase.
Tant el Nàstic com l’Andorra segueixen els paràmetres marcats per la personalitat dels seus entrenadors. Toni Seligrat ofereix pocs secrets per a l’afició blanc-i-blava. Va ser l’últim entrenador i també únic que va portar al Deportivo a un subcampionat en el tradicional format de lliga.
L’equip de Piqué ha patit molt per a classificar-se amb el mediàtic Eder Sarabia en la banqueta, segon de Quique Setién la passada temporada en el Barça, després de la destitució al gener passat de Nacho Castro.
Per a Parres la filosofia Cruyff que després va millorar Guardiola està reflectida en aquest Barça B de García Pimienta. “El Vila-real B és més vertical, espere un Barça molt dominador. Davant aquests equips amb tanta possessió el difícil és saber on col·locar la línia defensiva. Nosaltres tractarem de no deixar-los espais i que no se senten a gust amb la pilota. A casa solen rendir millor que fora”, adverteix l’il·licità.
JUANAN ÉS BAIXA PER SANCIÓ
El tècnic torna a tindre el dubte de Jona. El 9 blanc-i-blau segueix sense tindre bones sensacions després d’un esquinçament en l’abductor que arrossega des de la jornada contra l’Atzeneta. Un altre jugador que ha entrenat aquesta setmana amb problemes és el lateral Jordán. L’única baixa segura és la de Juanan, que haurà de complir cicle. El seu lloc en l’equip és molt possible que l’ocupe Diakité, formant parella en el migcampista amb Jony Ñíguez.