CD Alcoyano: quan pitjor és millor

Si hi ha un tipus de partits en els quals l’Alcoyano de Vicente Parras se sent especialment còmode és aquell en el qual ha d’apel·lar a alguna cosa més que el futbol, en el qual està en joc l’orgull, l’amor propi dels jugadors.

Dona la sensació de ser una seqüència que es repeteix cíclicament. Quan més nuvolots s’albiren en l’horitzó, més a gust se sent un equip que sol moure’s com a peix en l’aigua en el tall de la navalla.

L’exemple més pròxim va ser l’última pretemporada. Ningú donava un duro per l’Alcoyano, refermaven les crítiques i va ser començar la lliga en Las Gaunas i el que va vindre després va ser una ratxa increïble que va portar als blanc-i-blaus a ajudar-se a pujar durant quatre jornades com a líders de grup.

L’Alcoyano d’aquestes quatre derrotes consecutives s’assembla a un lleó engabiat que compta els minuts per a escapar. Qui millor escenifica el sentir actual d’aquesta plantilla era Rubio amb les seues paraules en la seua compareixença en la prèvia del divendres: “Anirem com a búfals a menjar-nos a l’Eldense”, va assegurar per a també llançar el següent advertiment: “Ells han sigut líders però que no obliden que nosaltres ho hem sigut en quatre jornades”, va sentenciar.

Mentrestant, Vicente Parras tracta de tirar pilotes fora o de restar pressió al seu equip davant el Miura que se li ve damunt aquesta vesprada (18 hores). “Estant a dalt s’ha generat una responsabilitat que correspon a altres equips, no al nostre. Necessitem reconstruir-nos, tornar al principi de tot. Recuperar aqueixa xarxa de seguretat i fer coses que ens donen confiança per a tornar a créixer”, explicava el tècnic, mentre reconeixia que “la nostra major batalla som nosaltres mateixos”.

En aqueix diagnòstic de la situació, Parras no eludia l’autocrítica i animava a l’equip a continuar millorant: “Aquesta és una competició que no espera a ningú. Si et parisques, et porta per davant. Igual hem de pujar el nivell perquè el que donem ara no és suficient”, va lliscar.

El que té clar és que no veurem a un Alcoyano amb dubtes: “Eixirem pel partit des del primer minut. Si hi ha dubtes de si anar o no, ho acabarem pagant”, va admetre.

Davant hi haurà un Eldense que ha començat la lliga com un tir. Li va costar tres jornades guanyar el seu primer partit, però des de llavors porta sis victòries, un empat i una sola derrota. A dalt té molta pólvora amb Soberón, Juanto, Manu Nieto, Núñez… Porten 15 gols en deu partits, set més que el Deportivo.

En l’Alcoyano serà alta Moyita. El sevillà no va arribar a viatjar a Amorebieta per trobar-se la seua dona de part i veure així nàixer al seu primer fill. El mag d’Osuna té moltes opcions de ser titular. Caldrà veure si és com a enganxament o en el centre del camp, la qual cosa comportaria algun moviment afegit. On més dubtes té Vicente Parras és en les dues bandes. Rubio, Soler, Armental, Pedro Sánchez i Agüero són cinc candidats per a dos llocs.