CD Alcoyano: La final de les finals

Ni La Cartuja, ni Reial Madrid ni Barcelona. La final de les finals es juga en el Collao quatre hores abans de l’enèsima reedició del Clàssic per excel·lència del futbol espanyol. Molt del que succeïsca hui des de les 18 hores dependrà de si l’Alcoyano ha de començar a entonar l’adeu a la Primera Federació o per contra s’agarra amb totes les seues forces a una permanència que ara mateix té molt complicada, però no impossible.
Els comptes que la salvació passen pel que succeïsca en el Collao, segueixen en peus més que mai, encara que lògicament el marge de maniobra s’ha vist acurtat tremendament després dels ‘gatillazos’ enfront de Mèrida i Fuenlabrada, sis punts amb els quals en teoria es comptaven i que ara obliguen l’Alcoyano a anar a la desesperada i sense marge d’error.
D’aquí ve que ara mateix, qualsevol càbala entorn de la permanència, passen sí o sí per guanyar demà al Decano. Tot el que no siga sumar els tres punts, significaria començar a signar la sentència de mort. El que té de bo un partit que serà a cara o creu és que davant hi haurà un rival amb les mateixes obligacions que l’Alcoià.
Encara que tinga un punt més que els de Garrit, la seua situació és igual de complexa. Perdre en el Collao significaria veure el precipici mancant l’última espenta. En el Recre fins i tot es podria pensar que les coses estan pitjor que l’Alcoyano en una institució amb quasi 14.00 abonats. El 1-4 de l’última jornada enfront del RM Castella li ha costat el lloc a Íñigo Vélez i serà un tècnic de la casa, Raúl Galbarro, fins ara entrenador del filial, qui ocupe la banqueta visitant en el *Collao.

Amb Garrido no han filtres, és com és, va ocórrer com a jugador en actiu i d’entrenador porta el mateix camí, amb un discurs senzill però directe, dels quals acaben calant perquè és de mirar als ulls. “Ells saben que és una final per a nosaltres. Ens queden tres bales a casa i la primera és per al Recre. No podem pensar en la tercera perquè ens equivocaríem”, anticipa.