Carles Mir guanya la primera edició del Premi d’Etnobotànica
L’Orxa va acollir el lliurament del “I Premi Joan Pellicer” d’articles d’etnobotànica, una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià. El premi el va gunyar Carles Mir, amb un article sobre les propietats de la ruda. I en acabant, la jornada es va completar amb una ruta de plantes i llegendes pel llit del Serpis al seu pas per l’Orxa, guiada pels etnobotànics Daniel Climent i Carles Martín.
Però, qui era Joan Pellicer? Hi ha una generació que vam descobrir gràcies a Joan Pellicer la cultura de les plantes i tot el món d’usos, costums i creences tradicionals de l’etnobotànica. Es va convertir en un rostre familiar gràcies a l’espai “Les nostres plantes”, el programa de medi ambient de l’antiga RTVV. Des d’aquella finestra, ens va captivar la naturalitat i la senzillesa amb què parlava de tantes plantes que véiem quan passejàvem per la serra però de les quals, en desconeixíem el nom i les utilitats.
La memòria de la cultura popular, una branca preciosa de la identitat dels pobles.
Pellicer va recórrer tot el País Valencià, sobretot, les comarques centrals valencianes, la seua Diània particular i universal. “Ser locals, tindre arrels, es la nostra manera de ser universals”, li vaig sentir dir en una xarrada.
Per aixó, amb la voluntat de mantindre viva la seua memòria i el seu mestratge, naix el “I Premi d’Etnobotànica Joan Pellicer”, impulsat per la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat. Un premi que pretén promoure els articles de divulgació etnobotànica en qualsevol vessant de la cultura popular (utilitats medicinals, jocs tradicionals, joguets naturals, llegendari, cançons, costums, etc.).
Foto: Ruta de plantes i llegendes pel llit del Serpis