Cansada. SANDRA OBIOL. Regidora de Guanyar Alcoi

Estic cansada. Segur que com totes i tots vosaltres. Cansada de la mascareta i de no poder veure als meus amics tant com m’agradaria. Cansada de no poder anar a un bar fins a les tantes i beure més del que em convindria, i seure al costat de gent que et cau bé encara que no siga del teu nucli de convivència. Cansada de que les meues filles no puguen gaudir de la llibertat que tenien fa a penes un any. I de no saber quina cara fan els meus estudiants.

Per això puc entendre a Toni Francés i al seu govern. No ha de ser gens senzill gestionar una pandèmia. Sobretot quan ni el teu govern, ni el valencià, ni l’espanyol ha fet els deures durant els anys anteriors en enfortir la ciutadania i millorar les seues condicions de vida. Unes condicions de vida que si no foren tan precàries com són segurament ara seria menor l’impacte de la Covid-19 perquè no tindríem tanta gent treballant tantes hores (i per pocs diners), ni en l’economia submergida, ni en feines on és impossible protegir-se. Però no, i no és senzill. Sempre diuen que no és fàcil Toni Francés i el seu govern, i avui els hi done la raó. No ha de ser senzill renunciar a les fotos, notes de premsa i entrevistes que comporta el Nadal alcoià. I ja han perdut les festes de Sant Jordi. No ha de ser fàcil no aparèixer com el salvador d’una de les tradicions que ens uneixen a tots els alcoians com un sol poble. Ni no convertir-se en ambaixador reial davant dels xiquets que tan pateixen, i tan ens fan patir.

I es que senzilla aquesta nova normalitat no és. Però sobretot perquè està l’angoixa d’estar malalt a casa, i encara més, a l’hospital. Està la febra, el dolor muscular, el no poder tastar el dinar i el mal de cap que roman durant setmanes. Està el dolor infinit de perdre un ésser estimat. Està la mort. I això sí que és complicat i sí que cansa. I sí que reclama responsabilitat, de totes i tots nosaltres, però sobretot dels qui ens governen.

Aquestes setmanes hem assistit, de nou perquè ja van massa vegades, al vergonyós espectacle de tindre un alcalde que només mira a altres quan hi ha problemes a resoldre. Mira a conselleria, mira a l’oposició, mira als alcoians, fins i tot mira a altres alcaldes per a bonegar-los. Però no es mira a ell mateix, i com que no es mira no veu que podria haver reclamat mesures restrictives abans i amb més contundència, si es que realment no podia haver fet res ell. Per cert, una cosa que ja li vam demanar en la 1a onada, cap aprenentatge doncs. Sí que podria però, haver augmentat la freqüències dels autobusos en hores punta o fer controlar amb més força l’aforament interior de molts establiments. Com no es mira, no veu tampoc que fer una acte com la burreta és una bona cosa si no suposa que els músics travessen la ciutat en un bus massa ple com per a ser segur.

Estic cansada, com tu, d’aquesta situació. Però també estic cansada de que qui governa pense que les coses que s’han de fer són només aquelles que són senzilles. Ah, i les que donen vots.