Campament d’estiu amb sabor d’olimpíades
La judoka Vanesa Arenas, participant en Sídney 2000, coordina un campus d'estiu a Alcoi
No tothom té l’oportunitat de ser instruït per una esportista que ha participat en els Jocs Olímpics. Aqueixa és la sort amb la qual compten més d’un centenar de joves que participen en el campus que l’ex judoka olímpica Vanesa Arenas dirigeix aquest estiu a Alcoi. Establida a Castalla des que va deixar la competició oficial en 2008, actualment dirigeix el judo club d’aquesta localitat, on instrueix a prop de 300 joves.
Gràcies a la bona relació entre els clubs de judo de Castalla i Alcoi, enguany ha tingut l’oportunitat d’emplaçar el seu campus estiuenc en plena serra alcoiana, en el Baradello de Moya concretament, prop del Preventori. Un lloc bucòlic i amb gran amplitud, que els permet complir més fàcilment amb els requeriments imposats per la pandèmia. Així i tot, han hagut de dividir als joves participants en dos torns: el primer per a adolescents d’entre 13 i 17 anys que competeixen en categories de cadet i infantil; i el segon per a participants de menor edat, en categories d’aleví i prebenjamí. Al voltant del 80% són practicants habituals de judo, especialment en el torn de major edat, que tenen més càrrega d’entrenaments. Al torn dels més jovenets se li intenta donar un valor més lúdic, incloent entre les activitats la pràctica multiesportiva.
Vanesa reconeix que la seua principal vocació no és que els alumnes guanyen metalls, sinó poder inculcar-los valors d’esforç i sacrifici. “La competició no és la prioritat. No m’importen tant els resultats com el fet que puguen tindre una continuïtat en aquest esport”, assegura l’ex olímpica a Sídney. Aqueixa vocació no és obstacle perquè de la seua escola hagen eixit campions d’Espanya en modalitat júnior, infantil i cadet, així com medallistes en competicions europees.
Que aquests joves mantinguen la seua vinculació a l’esport dependrà molt del seu esforç, sacrifici, i capacitat per a suportar la pressió, sobretot en l’alta competició. Això s’ha pogut comprovar en el pobre rendiment d’alguns esportistes cridats a fer coses importants en els Jocs Olímpics de Tòquio. La gimnasta Simon Biles ha sigut un exemple, així com el judoka espanyol (de procedència georgiana) Nikoloz Sherazadishvili, doble campió del món en -90 kg i que en aquesta cita olímpica no ha tingut opció de medalla. “La pressió és molt gran, sobretot quan el teu esport se sustenta amb subvencions. Quan saps que depens dels bons resultats perquè et concedisquen una beca, no pots llevar-te la pressió de damunt”, assegura Vanesa.
Les limitades ajudes institucionals contrasten a Espanya amb el gran nombre de persones que practiquen el judo. Es calcula que és la tercera pràctica esportiva del país (per darrere de l’atletisme i el futbol) en nom de persones federades. Vanesa lamenta que aqueixa gran afició no es traduïsca en millors resultats esportius. “Països com França i el Japó ens trauen molt d’avantatge hui dia. Allí el judo està tan arrelat que fins i tot l’han inclòs com una assignatura més en el col·legi. Si invertírem més a Espanya tindríem molt millors resultats”.
La poca atenció mediàtica que genera aquest esport al nostre país tampoc ajuda al seu creixement. “Se celebren europeus i mundials de judo que a penes tenen repercussió en els mitjans. Això només canvia quan se celebren les olimpíades”. Afig Vanesa que afortunadament a la Comunitat Valenciana hi ha una gran afició per aquest esport, motivada molt probablement pels bons resultats collits per judokes com l’alacantina Isabel Fernández, or olímpic a Sídney 2000.
TRAJECTÒRIA DE VANESA ARENAS
Deu medalles en campionats d’Espanya, un bronze europeu, un diploma mundial i olímpic constitueixen la carta se serveis d’una esportista que ha dedicat tota la seua vida al judo. Nascuda a Madrid, es va iniciar ben jove en aquest esport, i amb 15 anys ja formava part de l’equip nacional. En 2000 va tindre un dels moments culminants de la seua carrera amb la participació en els Jocs Olímpics de Sídney. Reconeix que havent participat en nombrosos campionats mundials i europeus, l’ambient olímpic és una cosa especial. De cara a la preparació per a la cita olímpica es va anar a entrenar a Alacant amb Miriam Blasco (una de les grans referents de la disciplina al nostre país), alguna cosa que fet i fet determinaria la seua actual vida a Castalla, d’on era una de les seues preparadores esportives. Gràcies a aqueix contacte va començar a fer classes en un col·legi del municipi per a posteriorment fundar el club que ara presideix.
A la seua participació a Sídney se sumen els huit campionats d’Espanya guanyats, o la medalla de bronze en l’europeu de Belgrad en 2007, només un any abans de deixar la competició oficial. Als 31 anys es va retirar en la que possiblement és l’edat de plenitud per a les esportistes de la seua categoria (-48 kg o pes superlleuger). En el seu cas no van ser les lesions les que la van obligar a penjar el quimono, sinó la necessitat de bolcar-se en la seua família. Hui dia gaudeix inculcant el seu coneixement i passió pel judo a més de 300 joves de la nostra zona.