Camilisme
Setembre ja no és el que era, temps per a llevar-se a poc a poc la peresa de l’agost, s’ha transformat en un mes amb molta activitat. A l’esperada Setmana Modernista que cada edició agafa més força, cal afegir les celebracions amb motiu de la mort i el naixement de Camilo Sesto, que són el 8 de setembre i el 16. L’absència d’una persona famosa, molt reconeguda per les seues qualitats artístiques, pot derivar en dos vies: l’oblit a llarg termini o la conversió en mite. Camilo va camí de la segona. De moment es troba en una transició, perquè encara queda en el record de molts alcoians i alcoianes els actes que va protagonitzar a la ciutat en els últims anys de la seua vida, el reconeixement al Calderón, la seua presència en les festes.
Ara, moltes celebracions que fan per a recordar la seua memòria com el recent homenatge al cantant en la presentació del llibre ‘Camilo Sesto, ni ángel ni demonio’, ajuden a engrandir la seua figura. Una obra molt recomanable de Ramón Climent, publicada pel prestigiós Institut Juan Gil Albert. Una perspectiva diferent de les biografies a l’ús, molt treballada i elaborada amb el lúcid i profund estil que sap imprimir el seu autor.
La lectura del llibre de Ramón pot contribuir a la metamorfosi de passar de ser un simple fan o seguidor del cantant alcoià a convertir-se en un verdader artífex d’un moviment o tendència: el camilisme del segle XXI.
Arguments hi ha de sobra per a forjar-se. A més el seu primer conjunt, los Dayson han tornat a actuar, és com si s’haguera recuperat aquella primera etapa de fa 60 anys que molts no van conéixer. Tots els signes evidencien que el món de la música no l’ha deixat de costat, Camilo està més vigent que mai. Bona prova és la llista que va publicar fa uns mesos la revista Esquire de les cinquanta millors cançons en castellà de la història. El ‘Vivir así es morir de amor’ de Camilo és la segona per davant d’altres tan emblemàtiques com ‘Eres tú’, ‘Mediterráneo’, ‘Libre’ o ‘Himno a la alegría’.
La cantant argentina Nathy Peluso no va poder evitar fer un remake del clàssic del 78, el ‘Ya no puedo más’, diu que va tindre una revelació. Es va quedar impactada per la sensibilitat, tendresa i el caràcter que emana la cançó, figura en el tema tot l’ADN musical de Camilo. El videoclip de la versió de Nathy Peluso supera en Youtube els 41 milions de visualitzacions, ningú es farta de rodar com una nòria.
Queda molt per gaudir, llarga vida al camilisme.