Caloreta

No tinc cap gana d’amargar el dia a ningú, però és que al nord de l’Índia estan enregistrant-se temperatures superiors als 50 graus, i ja es comenta que este estiu tornaran a superar-se récords de calor a Europa. De fet, encara no estem a 40 de mayo “y ya nos hemos quitado todos el sayo”. Fins i tot un fredolí com jo, que he presumit sempre de suportar la calor com si fóra un fardatxo. Ací tenim la gran sort de que patim un ‘caloret’, com dia Barberà, de secà, preferible cent mil vegades a la calor humida de la costa, tan viscosa i sofocant, perquè si he de morir ‘axixarrat’ prefereixo fer-ho ben eixut, com un pollastre a la sal, que no coure’m a poc a poc en la meua pròpia salsa.

Si el futur més immediat del sud-est peninsular on vivim és convertir-se en Sàhara, ja podem anar pensant en comprar-nos un camell i en posar-se turbant al cap, perquè si açò va a ser arena, per a què vols el BMW?, i el turbant al cap, no per identitat religiosa ni res semblant, sinó per evitar que la calor et socarre la mollera.

Però no siga’m tremendistes. Sempre podrem plantar cactus en lloc de geranis. No menjarem olleta de músic ni arròs caldós però sí pericana i gaspatxo fresquet. El Nadal alcoià ens quedarà, així, ‘raro’, estrany, amb els xiquets amb mànega curta en lloc de bufanda i gorro. Però hi haurà que adaptar-se, perquè ací, a este món on ens han deixat caure, o t’adaptes, o desapareixes. Així que este estiu, més que mai, aneu per l’ombra.

Ximo Llorens. Periodista