Bye bye laielo laielo
Diu Francisco (Francisco és aquell cantant nascut a Alcoi que va tindre el seu moment de glòria amb Latino / tengo el calor de una copa de vino / Mitad señor, mitad correcaminos) que té una il·lusió. Una ombra, una ficció que consisteix a posar veu (la seua, s’entén) a distintes composicions musicals de les festes de Moros i Cristians per a després enregistrar-les en un CD i així poder cobrar drets d’autor – açò últim no ho ha dit Francisco, m’ho imagine jo.
Pel que es veu la notícia ja ha arribat a l’Ajuntament (la qual cosa ens fa pensar que el cantant no té massa pressa a realitzar el projecte) tot i que encara queden coses per aclarir. Per exemple, quines seran les composicions ‘afortunades’ o qui serà el lletrista escollit. Un candidat podria ser el polifacètic Alejandro Font de Mora, qui ja va escriure la lletra del pasdoble que el compositor valencià Bernardo Adam Ferrero va dedicar a Paco Camps.
Deu ser aquesta l’empenta que necessiten les festes de Moros i Cristians? I si és així, l’empenta serà per traure-les del clot o per llançar-les definitivament a l’abisme? No ho sabem. El que sí sabem és que una lletra pot canviar el destí d’una melodia. És el cas de Paquito el Chocolatero. Un pasdoble que durant anys va sonar sense pena ni glòria a la seua àrea natural d’influència però que, en posar-li lletra, va iniciar una prometedora expansió nacional que esdevindria internacional amb l’arriscada interpretació de King Africa, i superant, fins i tot, obres mestres del gènere com Macarena, Aserejé o Camdem Style.
De tota manera si algú – per anar fent-se a la idea – vol saber com queda el matxambrat de lletra i marxa mora en viu i en directe, només ha d’acostar-se a Elda per aquestes dates, esperar el pas de la Comparsa Mora, que sonen les notes d’Elda Musulmana i que el públic dempeus, braços enlaire, interprete – tots a una veu germans vingueu: Los Musulmanes / es la Comparsa valiente / Los Musulmanes / su Dios Mahoma defienden / y en su Cruzada / jamás tuvieron rival / con su Abanderada / una flor delicada / favorita del Sultán. Els ho assegure: l’experiència resulta única, esgarrifant i corprenedora.
Una altra possibilitat és fer-ne un tast a casa nostra. Que a les festes de l’any que ve – només és un suggeriment – siga seleccionada una filà a l’atzar perquè en lloc de baixar taral·lejant la marxa o acompanyant-la del clàssic lalielo lalielo ho façaa cantant la lletra de la composició. Per a la prova serviria la partitura d’Exodo amb la versió vocal d’Andy Williams o Mamie Blue, que ja ha estat interpretat a l’entrada i que té una lletra molt més fàcil de recordar.
O l’Amor amar de Camilo Sesto. S’imaginen una esquadra de guerrers de la mitja lluna, carregats amb cuirs, pells, ferralla de tota mena, tocats amb el cap de qualsevol animal, panxa peluda a l’aire i amb llança amenaçant obrint pas mentre interpreten a l’uníson i amb aquella veu de falset que caracteritzava el nostre paisà: Yo voy por las calles / con tu nombre / cerrado en mi puño / Y voy arrastrando / una bufanda / con recuerdos / hacia el olvido / Amor, si tu dolor fuera mío / y el mío tuyo / qué bonito sería / amor amar. S’ho imaginen? Lalielo lalielo, definitivament, els teus dies de glòria estan comptats.
Escriptor