“Aquest club m’ha marcat per sempre”

Només va estar una temporada però aquell subcampionat de la temporada 16/17, l’únic que figura en el palmarés del Deportivo en Segona B, va quedar gravat a foc en la memòria de Toni Seligrat. El tècnic valencià, amb ascendència alcoiana en la seua família, sempre recordarà que l’Alcoyano va trucar a la seua porta en un moment delicat de la seua carrera, després de viure la cara més amarga del futbol, amb impagaments i desaparició a la meitat de competició de l’Huracà, equip al qual la temporada anterior va fer subcampió de lliga.

Sempre estarà agraït per l’oportunitat que se li va brindar de reprendre la seua carrera en una banqueta al qual feia temps li havia tirat l’ull. Va fitxar per una temporada amb opció a seguir una altra en cas de disputar el play-off d’ascens. Toni Seligrat va renunciar a aqueix any, va demanar una sèrie de garanties que el club no va voler donar-li, arribant en la seua substitució un altre Toni, Toni Aparicio, que a penes va estar un parell de mesos en el càrrec i li va substituir Palop. Casualitat o no, la veritat és que amb Toni Seligrat l’Alcoyano va disputar el seu últim play-off d’ascens a Segona A en el format tradicional.

Encara que els camins es van separar llavors, el cap de Toni Seligrat mai es va anar del Collao, una petjada que segons recorda “em va marcar per sempre”. És per això no li importa reconéixer que va viure com un seguidor més les gestes del Deportivo en la Copa de Rei. “Només em va faltar cridar “Deportivo, Deportivo!” assegut només en el sofà de la meua casa. Vaig viure amb molta intensitat els partits per televisió”, explica per telèfon. “Seguí amb tristesa el descens, el vaig passar molt malament. Igual que em vaig alegrar molt amb el retorn de l’equip a Segona B de l’any passat”, afig.

> Pots continuar llegint l’entrevista en l’edició en paper de El Nostre Ciutat del dissabte 10 d’abril.