Antoni Miró o el valor de la pintura
U n jove Antoni Josep Miró Bravo guanyava l’any 1960 el premi que l’Ajuntament d’Alcoi concedia en la VII Mostra de Pintura, Escultura i Dibuix del Centre Excursionista. Ho feia amb el quadre “Bodegó amb meló”. Ara, 61 anys després, el consistori el guardona de nou amb les seues màximes distincions: el títol de Fill Predilecte i la Medalla d’Or de la ciutat. De per mig, tota una vida dedicada a l’art, temps que ha posat de manifest que Antoni Miró i Alcoi són dos elements indestriables.
No tinc cap dubte que aquest reconeixement que li ofereix l’ajuntament és merescut i necessari. Ho és per molts motius. Antoni Miró és un treballador de l’art amb dedicació exclusiva, que pensa, pinta quadres i fa escultures les vint-i-quatre hores del dia. Ara per ara, és el nostre pintor més internacional. I ha estat una persona essencial, per exemple, a l’hora de recuperar els cicles expositius a la nostra ciutat i impulsar projectes com l‘IVAM-CADA. És un creador que ha fet per nosaltres, sempre de bona gana, moltíssimes coses. I que ens farà fer altres tantes.
Aquestes distincions es sumen a moltes altres que ha rebut al llarg dels més de seixanta anys de treball al món de les arts plàstiques. Com que el llistat és llarguíssim només citaré cinc: el Premi Importante del Diari Información (2007), la Distinció per la Cultura Nacional que li atorgà el govern de Cuba (2008), el títol de Fill Adoptiu d’Otos (2012), la Medalla d’Or de la Xarxa Vives d’Universitats rebuda (2015) i la posada en marxa de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant (2015).
Per tot açò, no resulta estrany que parlar d’Antoni Miró siga parlar del valor de la pintura i de l’esforç del treball. Ell ho té clar: «Si un és pintor, ho és tot el temps. No hi ha altra possibilitat». Clar i ras. I sentència: «Allò que diuen art és el més útil, decent i digne que ha fet l’ésser humà. Fer art és el més autèntic acte d’amor».
La seua és una basta obra formada per més de 4.000 quadres, 800 escultures i vora 1.000 gravats, realitzats en el marc de les sèries Òpera prima (1964-1970), Amèrica negra (1972), L’home avui (1973), El dòlar (1973-1980), Pinteu pintura (1980-1990), Vivace (1991-2001), Sense títol (2001-2013) i Sense sèrie a partir de 2014. Tota una vida lligada a la pintura, dedicació que ho és tot per a ell: «És el meu idioma, la meua llengua, un mitjà d’expressió i comunicació il·limitat que entén tothom a tot arreu i que serveix per aprendre a viure i per ensenyar a viure».
La pintura és la seua raó de ser i és per això que ell està present en el llenç amb el seu sentit crític, irònic, tendre, rigorós, reivindicatiu… Ètica i estètica van de la mà a la seua obra. Ho té clar: «Un quadre és un contenidor intel·lectual de comunicació i significat més enllà del temps» i el considera «tot un món. Una obra que transmet, que comunica amb el receptor. És com la poesia que, amb una única imatge igual que amb un poema, pot dir moltes coses. Un quadre condensa fonts, pensaments i tota una vida. Per realitzar-lo és necessari tot un treball previ immens amb què aconseguir que cada vegada que el mires pugues descobrir alguna cosa nova. En la síntesi del quadre, com en la del poema, està la veritat més absoluta».
Cal reconèixer els nostres creadors per tot allò que aporten per fer més justa, culta i lliure la nostra societat. Que l’Ajuntament d’Alcoi li concedisca a Antoni Miró aquestes distincions és un acte de justícia que el posa al lloc que es mereix, on també hi són els seus millors amics, els seus germans, Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó. Perquè sense ells la nostra cultura no seria la mateixa i Alcoi no estaria en l’imaginari col·lectiu de tantíssima gent.
Gràcies, Toni. Enhorabona.
Jordi Tormo és autor del llibre ‘Antoni Miró, la mirada rebel’