Antoni Miró, Fill Predilecte i Medalla d’Or d’Alcoi

Antoni Miró. Des d’aquell llunyà, i tan jovenívol, «vull ser pintor…» fins aquí, una dilatada trajectòria creativa (treballadora) s’ha bastit per mor i gràcia d’una decidida passió per l’art. I ha estat, el seu, un afany inclusiu, doncs tots nosaltres, d’una manera o d’una altra, ens podem referenciar en les seues propostes: observació de la realitat, reflexió exigent i presa de posicions des del simbolisme de l’afecció per les causes de les persones, figuren al nord i guia d’una feina, sempre: exquisida, substancial i transgressora.

I la veu circula veloçment. I tothom se n’assabenta, ben ràpidament, de l’existència d’un artista alcoià que amb els colors tiny teles de llibertat a la fàbrica dels sentits o dels somnis. I el nom Antoni Miró s’incorpora al coneixement plural i divers dins l’espai, tan particular, de l’art. I des del seu llinatge reconegut moltes paraules convergents diuen tot allò que viu al si de la seua pintura, o de la seua «radicalitat» (atenció dels assumptes des de l’arrel). Coneixem centenars d’aproximacions al nucli de la matèria creativa d’Antoni Miró. Tantes apreciacions, tantes òptiques, tanta admiració com desperta el seu treball acurat, des de la solitud de l’obrador, a la nit, al Sopalmo…en la intimitat. Després, un vol emergit de l’entusiasme, ens regala, a poc a poc, el seu esforç singular.

I ara, just en aquest moment, tots nosaltres ens el reconeixem distingint-lo, doncs l’Ajuntament de la Ciutat l’honora atorgant-li la dignitat de Fill Predilecte i Medalla d’Or d’Alcoi. És, clar està, el millor guardó que hom puga rebre, doncs són els teus qui ho duen a terme i fructifiquen. I aquest Ajuntament, feliçment i amb sensibilitat manifesta, també amb proverbial gosadia, incorpora Antoni Miró al quadre d’honor de la ciutadania. I ens alegrem molt i molt, i fem, ben nostra, aquesta decisió, dons els subtils i tan delicats contractes de la tendresa, de la proximitat i l’estimació s’han fet valdre de manera inequívoca.

«El món multicolor que tu has creat / et salva de la boira i la mentida. / No sé si has descobert la veritat, / però els teus ulls s’han fet la caramida / d’un magnètic oracle tan immens / que renova a tothom els sentiments» […], diu, tan encertadament, Joan Valls al seu poema Al·legoria d’Antoni Miró. Nosaltres, com ha fet i dit Valls, també celebrem la descoberta d‘un ritme vital que s’autentica en l’excel·lència de la voluntat col·lectiva. Una privilegi tenir tan gran artista entre nosaltres.