Antoni Miró: “Com a alcoià i ciutadà no es pot demanar més”

Antoni Miró és ocell nocturn, així que per a telefonar-li i demanar-li una valoració sobre el seu recent reconeixement –serà Fill Predilecte i rebrà la Medalla d’Or d’Alcoi– millor esperar a l’ocàs. “Com a alcoià i ciutadà no es pot demanar més, encara que el reconeixement és una mica tardà”, afirma el pintor. L’habitual és que aquest tipus de reconeixements s’atorguen cap al final d’una carrera, encara que en el cas de Miró no es pot dir que ens trobem en l’epíleg de la seua. “Al meu entendre encara estic començant. Resistiré el que faça falta”.

Per a una persona que parla sense ambages i que té una ideologia política tan marcada, un es pregunta si les enhorabones institucionals poden resultar-li incòmodes. “Amb l’esquerra no tinc problema, perquè és on jo estic més alineat. No obstant això a la dreta li costa reconéixer un cert tipus de coses. Això no hauria de passar; la política no hauria d’interposar-se en el bé comú”.

Amb l’assignació del títol, Antoni Miró s’uneix a una llista on ja figuraven dues de les seues majors amistats, Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó. “D’alguna manera sempre hem estat units. Em sent molt honrat de formar part d’aqueixa tríada de persones que han lluitat tant per Alcoi, per la seua cultura, i per la seua llengua”.