Andrés Hernández es presenta a la reelecció en l’Alcodiam

Ningú esperaven que el discurs d’Andrés Hernández en el dinar de clausura de l’actual curs fóra més enllà dels agraïments a la plantilla i cos tècnic del que ell mateix va qualificar com “una temporada per a emmarcar”, amb ascens a l’OK Lliga i títol en la Copa de la Princesa, però les seues paraules van derivar en un anunci que li compromet per a quatre temporades més, allargant així el seu mandat fins als setze anys.
Hernández, en el càrrec des de 2009 i en el club des de fa vint-i-tres anys, es desmarcava de qualsevol tòpic i ‘apuntava que “si el club em necessita, estaré quatre anys més en el càrrec”, descartant així obrir qualsevol debat ara que el seu tercer mandat expira al juny.
“No vull ser un president perpetu i espere que algú prenga el relleu, encara que si pense a deixar el càrrec, em pose a plorar. Vaig entrar en el club amb 39 anys, era quasi un xiconet, i ara tinc 62. En aquest temps s’ha aconseguit que un equip de col·legi siga un club professional. No és una labor meua solament, pel camí hi ha hagut molta gent implicada. Ha sigut una tranquil·litat veure als jugadors del primer equip implicats en la pedrera. No els ha importat vindre de viatge i sense descansar acompanyar als xavals”, va raonar.
Hernández va tindre paraules de record cap a Paco Llácer i Toni Camps, dues persones molt vinculades al club mortes en els últims mesos, de la mateixa manera que no va oblidar a Lionel Grau, mecenes i un amic “amb el qual vaig gaudir molt”. També es va dirigir a la plantilla, a qui va agrair el “temporadón” realitzat, encara que va reconéixer que “igual que l’he gaudid molt, no us agraïsc el molt que m’heu fet patir. He estat a la vora de l’infart”.